Figueres és la ciutat de Catalunya on més han crescut en percentatge les denúncies d'infraccions penals (la primera diuen que és el Prat, però hi ha l'efecte distorsionant de l'aeroport). Un expert policial m'explicava, anys enrere, que les estadístiques són les que compten a l'hora d'analitzar la delinqüència que pateix una ciutat o un territori, quan jo li parlava d'una percepció molt gran d'inseguretat dels veïns d'una comarca. Deia l'expert que la percepció és un terme absolutament subjectiu, mentre que les estadístiques sobre delinqüència serveixen per encendre les alarmes i diagnosticar sobre on cal que actuï la policia i la justícia. L'expert era un malaurat savi en seguretat ciutadana, Jaume Curbet.
A Figueres el còctel és demolidor perquè coincideixen unes nefastes estadístiques sobre delinqüència, la percepció que deia Curbet i els titulars que fa anys reflecteixen aquesta degeneració. Amb tots els amics i coneguts que tinc de la capital de l'Alt Empordà amb els quals he parlat aquest estiu, qualsevol conversa l'hem acabat amb tristesa parlant de Figueres, una ciutat que fins als anys setanta del segle passat va ser referència ens aspectes culturals i polítics. En concret, les converses amb aquests amics versaven sobre la greu degradació social i urbanística de la ciutat i sobre la dificultat de reconduir la situació sense un lideratge polític local adequat -amb complicitats ambicioses a les administracions superiors- que ningú albira. Més aviat tot el contrari. En la gènesi del problema hi ha la miop política local que ha estat incapaç de preveure la situació actual i d'impulsar, durant la darrera dècada, polítiques ambicioses per corregir-ho. El tàndem format per Santi Vila i Marta Felip ha estat nefast sobretot per la greu inoperància. Però seria un error i injust atribuir tota la responsabilitat a la política. En primer terme, els principals responsables de l'ensorrament de Figueres han estat els propis figuerencs, que han optat per continuar treballant o tenint negocis a la ciutat, però que progressivament s'han anat traslladant a la caseta, amb jardinet i piscineta, als pobles de la comarca. Una opció lícita, i bona per mantenir viva la comarca, però que explica que grans àrees de la ciutat abracin avui la síndrome Detroit.
