Cartes

marta bosch i metje GIRONA

Aquesta carta és per posar-los en coneixement del mal estat i la brutícia existent a la plaça poeta Marquina de Girona, a causa dels excrements de colom que malmeten l´estat dels bancs de la plaça, en els quals no s´hi pot asseure, ja que estan en un estat deplorable. Si obres les finestres del domicili, la ferum arriba fins a dins de casa, fet que fa que s´hagin de tancar les finestres perquè és impossible aguantar l´olor.

Des dels comerços del voltant també es fa arribar la mateixa queixa. Agrairíem que es donés una solució al problema amb un sistema exhaustiu de neteja, amb mànegues a pressió, o potser també seria convenient podar els arbres com en altres ocasions i així també evitaríem el soroll estrepitós dels coloms que no et permet tenir una conversa al carrer.

BBC

salvador tarradas gualta

Poca broma. A la BBC no s´hi pot anar amb mentides. Al Dastis prou que el van enganxar amb els pixats al ventre. En Borrell, amb un indissimulat rictus de basarda, va reconèixer que Catalunya és una nació. Al Regne Unit de la Gran Bretanya en saben molt, de nacions; no endebades el seu estat en conté tres de ben diferenciades. També saben que Catalunya va tenir un Parlament molt abans que Anglaterra; que les primeres nacions unides es van crear a Toluges el 1027, sota els auspicis de Catalunya, per pactar i instituir La Pau i Treva de Déu, que hauria de ser acceptada a tota Europa (Pau Casals ho va recordar a l´ONU, el 1971); que cent anys abans que Anglaterra tingués el seu primer Bill of Rights -la Magna Carta del rei Joan I-, Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, havia promulgat els Usatges, la primera reglamentació de drets del món feudal. També saben que, malgrat que el duc d´Anjou va jurar a Barcelona les Constitucions de la nació catalana (arxius de la corona d´Aragó), un representant de la reina Anna va ensarronar uns espuris representants de Catalunya per fer-los prendre partit per l´arxiduc Carles, deixant-los després a l´estacada; i, en fi, saben que Dant Alighieri, al segle XIII, a la Divina Comèdia es refereix a Catalunya com a egrègia nació (Paradiso XIX, 136-138), tot i que el senyor Borrell diu que el concepte de nació va néixer amb la Revolució francesa (sic).

Manifestacions

i contra-manifestacions

Francesc Buixeda Cabré Girona

El passat diumenge, els partits constitucionalistes tenien permís per manifestar-se a Barcelona, contra l´obligatorietat de cursar el català a les escoles públiques. Però quan es disposaven a arribar a la plaça Sant Jaume, on també tenien instal·lat un escenari per fer el manifest de final de la protesta, es varen trobar amb una contramanifestació promoguda pels independentistes, que no disposaven de permís. No varen poder complir-ho perquè un cordó format per mossos d´esquadra els ho va impedir, i es van veure obligats a canviar el trajecte previst i també a desmuntar l´escenari.

Els manifestants independentistes no paraven de cridar «els carrers són i sempre seran nostres», i els mossos no varen permetre l´enfrontament, però sembla lògic que s´havia d´haver prohibit la manifestació independentista, no autoritzada, oi?

Pregunto: no hi ha llibertat d´expressió? I la condició de públics dels carrers, per què no varen poder manifestar-se lliurement? I per a més inri es vanagloriaven del fet que els carrers eren seus. Tant que s´omplen la boca els independentistes, de «democràcia i llibertat», però per a qui?, com i quan? I els mossos, a qui defensen?

Aquests fets creieu que són una expressió lliure i democràtica? Doncs no! Per la qual cosa demanem amb urgència que el Govern de la Generalitat deixi de governar sols a favor de l´independentisme, si no volen provocar que l´esquerda de separació de la ciutadania catalana sigui cada cop més gran i faci quasi impossible la reconciliació.

«¿Dónde están mis trabajos? Matarile€»

àNGELA FERRER I MATÓ girona

n Matarilerilelo! Això deu cantar el Sr. Casado tot cercant el que no existeix. Aquesta cançó infantil és molt adequada per aquest senyor que no busca claus sinó uns treballs que mai va fer. Impossible tenir uns polítics més nefastos que els que tenim. Jo més... tu més! Us sona a joc de criatures malcriades? Doncs això!