Artur Calsina Majó morí als 89 anys, avui fa una setmana. Fou l´inspector d´educació que tingué encomanada la Delegació del Ministeri d´Educació i Ciència a la província de Girona durant els anys 70, els darrers del franquisme i els del govern de la UCD d´Adolfo Suárez, fins que la Constitució, l´Estatut i la formació del primer govern de Jordi Pujol traspassaren les competències d´ensenyament del Govern espanyol al català. Fou, per tant, el funcionari que desplegà l´EGB i el BUP i creà la Formació Professional a les nostres comarques. També fou el que, ja el març de 1975 (encara viu en Franco) i, en major mesura, l´any 1977, impulsà l´ensenyament del català a l´escola i el seu aprenentatge entre els funcionaris del servei, després traspassats a la Generalitat, com molt bé recordava Maria Mestres a Revista de Girona.
Vull dir-ho clar i amb ànim de ser objectiu i just: el senyor Calsina, així el coneixíem i el tractàvem, fou una bona persona i un bon delegat. Alt, prim, de posat tímid, era accessible, correcte i respectuós. Sabia escoltar. Malgrat que se signava un paper jurant els principis de les Lleis Fonamentals franquistes, mai sentírem cap mena de control o persecució política des de la Delegació o la Inspecció. Des del govern civil, o d´algun capellà com en Gelabertó o en Costa Negre, ja és una altra cosa.
Durant el seu mandat, els professors no numeraris de batxillerat vàrem anar a la vaga dues vegades. En els dos casos, per assegurar feina, guanyar estabilitat i avençar en la democratització i autogestió dels centres. No foren fàcils. No hi havia sindicats, sols una coordinadora amb els seus representants i una Administració que era el Delegat. Les vagues foren llargues i incòmodes als centres, però a la Delegació el diàleg era possible, sobretot quan arribava el final de curs i perillava el lloc de treball. Amb el senyor Calsina es buscava i trobava ubicació a tots els interins.
Amb companys de l´època hem convingut, durant aquets anys de democràcia, que Artur Calsina, un delegat provincial d´un Estat totalitari i centralista, tenia més autonomia, empenta i capacitat de resolució que els delegats o caps de servei de la Generalitat que l´han succeït.
Descansi en pau.
