Ara que Pedro Sánchez és al Canadà per entendre què passa a Catalunya, en Trudeau li podria regalar El cas d'en Barney Panofsky ( La versión de Barney), del seu compatriota Mordecai Richler, una novel·la tan divertida que aconsegueix que el masclista, cínic, putero, antisemita, alcohòlic i maleducat Barney ens caigui bé o, millor, que vulguem ser com ell. Ara bé, Richler, com els més grans, ens fa pensar després de riure.

El lector no sap si li parlen del Quebec o de Catalunya quan llegeix que la declaració de sobirania va ser prematura i més inspirada en les felicitacions Hallmarks -les que venen en sèrie a les papereries i diuen «felicitats al millor pare del món»- que no en en Thomas Jefferson. Jo diria que en Hallmarks: «Nosaltres, el poble del Quebec/Catalunya, declarem que som lliures de decidir el nostre futur». En Barney es fot dels independentistes -no el culpin: és intel·ligent- i de la política lingüística, i arriba a enviar un inspector al bar on va a torrar-se per comprovar que els cartells en francès mesurin el doble que els que són en anglès, com marca la llei. L'inspector és expulsat per un advocat -i client- borratxo amb el racional argument que li faran cas quan enviïn un inspector el doble de gros que els ciutadans anglòfons.

No sé si del que hi va haver al Quebec en van dir «procés», el que sé és que va suposar un crac econòmic i social. Per seguir amb Barney, explica com al bar «celebrem exèquies almenys un cop al mes per l'últim parroquià que s'ha atipat de tant tribalisme i es muda a Toronto o Vancouver», que així van iniciar el creixement econòmic. «L'únic que va a més últimament són els cartells ' for sale/à vendre' que surten com bolets als jardins de les cases, i botigues amb el cartell ' to rent/à louer' als carrers que havien estat de moda», ironitza el protagonista. Per reblar la semblança amb Catalunya -on el tribalisme està arribant a cotes quebequeses- només li falta esmentar la fuga d'empreses, amb cartells el·líptics però igualment bilingües: « Aquí os quedáis/Que us bombin».

«Aviat, els únics angloparlants que quedaran a Mont-real seran els vells, els malalts i els pobres». Ves, que no es tracti d'aconseguir això, amb el castellà a Catalunya. Llegeix, Sánchez, llegeix.