30 de setembre de 2018
30.09.2018
Diari de Girona

Cartes

30.09.2018 | 06:00
Cartes

El padrí tres
ÀNGELA FERRER I MATÓ girona
Van ser famoses ja fa cert temps les pel·lícules d´El Padrí en les que es podia veure com actuava la màfia de manera solapada i a través sempre d´un personatge que passava per un ciutadà normal i corrent però era el que movia tots els fils perversos que la seva trama i sota les seves ordres executaven els seus «esbirros». Ara pensem en el que està passant a un partit que no anomeno però tothom coneix. Com a president d´aquest PPartit han col·locat un titella corrupte, mentider i tot el que hi volgueu afegir però sota la tutela d´un gran Padrí. Sí, l´Aznar està darrere de tota aquesta corruptela dels màsters a fi i efecte que com el tal personatge està sempre amenaçat per si xerra i a més se sent feliç d´un lloc que de cap manera mereix doncs qui mana en realitat és el patètic Aznar. Mou els fils com un titellaire i ajudat per la madrina Esperança Aguirre aconsegueixen el que hauria de ser inaconseguible. Creix la fòbia anticatalanista lògicament i els de Ciutadans els recolzen perquè ells tenen l´anticatalanisme en el seu ADN. Fàcil d´entendre tot, no?


Crec que mai
ho oblidaré
Xavier Serra Besalú GIRONA
Mai oblidaré l´1 d´octubre del 2017. Fa gairebé un any. Mai oblidaré la il·lusió de gent gran i dels adolescents. Mai oblidaré la confiança que el futur depèn de nosaltres i que no pot venir imposat per la violència de les porres i els cascs. Mai oblidaré què és ser pacífic i què és aterrir innocents. Mai oblidaré la dignitat que vaig veure al meu voltant. Mai oblidaré la mesquinesa dels covards i rancorosos.
Mai oblidaré la sang i dolor provocats per petits polítics i alguns militars que es renten les mans al·legant papers i interessos. Mai oblidaré que un octubre la democràcia volia seguir el seu camí, i que unes forces pretèrites la pretenien aniquilar. Només se salven els qui, per debilitat humana o per por, es van posar del costat dels poderosos, però amb dolor. M´entristeixen els que encara ara es refugien en togues i mentides i condemnen famílies –que ni coneixen– per fer així encara més mal als qui van ser coherents. Crec que mai oblidaré això: espero que la consciència els cridi a rectificar.


El castellà a Catalunya?
Guadalupe Ortiz de Landàzuri Busca GIRONA
Hi ha qui encara diu i escriu que el castellà a Catalunya està discriminat, que a les escoles només s´ensenya el català i/o l´anglès.
Bé, doncs un exemple de tot el contrari, aquest matí he hagut d´anar a l´Hospital Universitari Trueta de Girona –hospital públic!–: no he sentit ni una paraula en català: la recepcionista, el metge, els missatges de l´altaveu i els diaris que hi havia repartits pels seients: tot, tot ha estat en castellà. Només els rètols indicadors eren bilingües: primer en castellà i a sota en català... Jo he fet totes les meves intervencions en català, però les respostes han estat totes en castellà. I se suposa que Girona és el cor de Catalunya i de l´independentisme, bla, bla, bla: què deu passar, què passa a Barcelona, per exemple? Jo, quan vaig a Barcelona, em trobo això i molt més. On és la discriminació del castellà? És una trampa molt grossa i si no vigilem perdrem el català!


Digue´m què escrius i...
Lluís Torner i Callicó GIRONA
Saben aquella frase, castellana, de la saviesa popular, que diu: «Dime con quién andas y te diré quién eres». Donades certes coses que s´han publicat darrerament, i que ens han deixat un xic perplexos, hem pensat que potser se´n podria fer una frase semblant, tot i que diferent, per exemple la de: «Digue´m què escrius i et diré com ets».
Avui ens diuen que hi ha «llibertat d´expressió», ho escrivim entre cometes doncs, en determinats casos, esdevé una qüestió molt relativa, ja que, a vegades, a alguns els ha comportat una penalització i fins algun judici. Actualment, no hi ha res secret, res d´allò que fem o escrivim, per personal que sigui, queda indemne de ser vist, utilitzat o fins analitzat per uns altres.
Avui les xarxes socials fan que bona quantitat de gent, pensant en l´anonimat d´un pseudònim, s´esplaïn manifestant tota mena de sentiments i opinions, que a vegades ens sobten, perquè deixen molt que desitjar, més quan es pot saber la personalitat del o de la que les ha escrit. D´aquí ve el títol del present article i la frase que ens ha inspirat.
Potser perquè ja tenim una edat i una experiència ­–ja heretada dels pares, en uns temps molts delicats– fa que siguem dels que intentem procurar pensar bé que allò que escrivim digui el que pretenem, però procurant que no pugui ferir ningú; i que, si malgrat això, algú se sent interpel·lat, sigui degut al fet que alguna raó devem tenir. És el nostre parer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook