Ahir al migdia, un grup de mares que feien petar la xerrada en un parc infantil de Girona es van escandalitzar després d´escoltar com uns joves narraven amb pèls i senyals les escenes d´una pel·lícula pornogràfica on les dones eren mers objectes sotmeses als desitjos del protagonista.

Qualsevol adolescent té fàcil accés a webs porno. Ni tan sols capant els ordinadors amb eines de control parental podem estar segurs que els nostres fills no arribin a un portal de contingut sexual en el qual les dones no solen sortir ben parades. Per no parlar dels problemes que poden tenir per digerir la diferència entre la realitat i la ficció que exposa l´entreteniment per a adults a internet.

Són escassos els centres educatius en els quals s´imparteix educació afectivo-sexual, i no hem d´oblidar que el govern del PP va eliminar ja fa uns anys l´assignatura d´Educació per a la Ciutadania, l´única del currículum escolar que tractava de manera transversal la igualtat entre els sexes.

La directora del Saló Eròtic de Barcelona recordava fa uns dies el perill que el porno més masclista segueixi sent l´única classe d´educació sexual dels nostres fills. Visualitzar el problema des del mateix sector és un primer pas. La pregunta clau és si hi ha demanda suficient per a un tipus de pornografia diferent.