Margaret Atwood va publicar la novel·la «El conte de la serventa» el 1985. Aleshores, potser perquè estàvem en plena ressaca d´Orwell, va passar força desapercebuda. Tot i que el llibre no va trigar a arribar al cinema, ha calgut que Netflix el serialitzi per convertir-la en un fenomen global.
Atwood, que acumula prestigi i guardons a parts iguals (i que ja no ha de demostrar gairebé res), es va decidir no fa massa a escriure Angel Catbird, un còmic de superherois. El protagonista, un enginyer genètic, muta per culpa d´una barreja d´ADN de mussol i de gat. Aquesta novel·la gràfica l´acaba d´editar Sextopiso, suposo que amb el desig que cridi l´atenció d´uns quants seguidors netflixistes.
Per què va decidir l´autora escriure un còmic? Perquè de petiteta en llegia i en dibuixava amb els seus amics. Quan tenia sis anys, la tele i internet eren inimaginables, i la majoria del cine estava pensat per als adults. Les historietes, ras i curt, eren benzina per a la seva imaginació.
Atwood diu que guionitzar còmics no li ha resultat gaire difícil; sobretot, perquè, als anys setanta, ja havia treballat per al cine i la tele. Però troba que fer novel·les li dona molta més llibertat creativa. Potser sí...
No sé si Alejandro Jodorowsky li respondria que aquesta llibertat, precisament, la va trobar a la novel·la gràfica. Després d´haver renunciat a molts projectes cinematogràfics, perquè no trobava productors arriscats, el còmic li va acabar donant una estabilitat econòmica i li va permetre donar sortida, sense cap censura, a un grapat d´històries extraordinàries. No sé què coi espera Netflix a adaptar-ne alguna.
