Inés Arrimadas ensenya la bandera espanyola des de la tribuna del Parlament com si acabés de treure-la d´un amagatall secret, com una descoberta, i l´ensenya com qui exhibeix una mostra de tela per lloar-ne les virtuts: miri, miri, quins colors més lluents i quina textura més suau, no fa arrugues i no té costures que encetin la pell.
Però el cert és que els diputats la veuen tot el dia, aquesta bandera, al costat de la catalana, presidint totes les sessions dar-rere de la Mesa. No poden alçar la vista sense que els penetri per la nineta fins a la retina. Miquel Iceta ho va fer notar, per demostrar com era d´estrafolària la gesticulació d´Arrimadas, però les fotos de portada de tres dels quatre diaris de Madrid que dicten l´ordre del dia polític no paren esment en aquest matís del socialista. La líder de Ciutadans a Catalunya envia el missatge i a Madrid el rematen a porteria: a Catalunya cal ensenyar amb vehemència la rojigualda perquè els independentistes l´amaguen.
Només qui no s´hi fixa deixa d´adonar-se que a Catalunya hi ha rojigualdas per tot arreu. N´hi ha a les dependències de la Generalitat, començant per la plaça de Sant Jaume i continuant per les conselleries i les delegacions. A les façanes dels ajuntaments, sota amenaça de multa o inhabilitació. A finestres i balcons de residents constitucionalistes. A les manifestacions dels contraris a la república catalana. En canvi, no hi ha les senyeres oficials amb les quatre barres en moltes dependències estatals, especialment en casernes i comissaries.
Ciutadans s´inventa una ocultació falsa, una persecució que no existeix més enllà de quatre hiperventilats simètrics als hiperventilats de l´espanyolisme agressiu i encaputxat. Si el 27 de setembre es va proclamar la independència sense arriar l´ensenya espanyola ni del Palau de la Generalitat ni del Parlament!
Inés Arrimadas juga amb foc per gua-nyar vots espanyols. Llança un missatge incendiari. Vol provocar una reacció inflamada de l´opinió espanyola, que exigeixi als governants mà dura contra la suposada dictadura dels «comandos separatistas». L´independentisme ha comès errors, des de les institucions i des del carrer, i alguns eixelebrats li estan fent més mal que bé, però el que pot incendiar Catalunya és justament una reacció foramidada de l´Estat en resposta a una amenaça inexistent. Arrimadas busca la profecia autocomplerta, però el preu d´aquesta victòria serà un territori calcinat.
