Sense eleccions

No hi haurà eleccions al parlament espanyol aquest any i segurament fins a la tardor del 2019. No hi haurà eleccions al parlament de Catalunya com a mínim fins que es coneguin les sentències dels judicis contra membres del Govern català que van permetre el sa exercici de votar l'1 d'octubre de fa un any. En el cas català, sembla ser que la possibilitat de ruptura va existir. Si no hi ha eleccions, hi ha d'haver bon govern, no pas un anar passant. Aquesta setmana han passat coses: la fi d'una etapa d´ «aparteu les criatures que ara arribem i ho arreglarem tot».

Eleccions a Bòsnia i Hercegovina Aquest diumenge se celebren unes eleccions històriques en aquest complex Estat balcànic. Els comicis han estat posposats durant anys per falta d'acord entre les tres comunitats. Un cop fetes les eleccions, conformar el govern serà un altre llarg i laboriós procés, que pot durar molts mesos. Val la pena donar suport a la difícil viabilitat de Bòsnia i Hercegovina. Si els croats i serbis tinguessin ànsies annexionistes, naixeria un Estat de tradició islàmica i fàcilment finançat per algun dels petroestats. Passejar per Sarajevo produeix una de les evocacions més evidents del que va suposar el final dels dos imperis que dominaven aquells territoris al final de la Primera Guerra Mundial.

Un menys

Aquesta setmana Gàmbia s'ha sumat als països abolicionistes de la pena de mort. Una evolució lenta però sempre de suma des del final de la Segona Guerra Mundial. Als països que es manté la pena de mort -ull per ull, dent per dent- no baixen els índex de criminalitat.

Els cecs

He anat al Congrés de la principal organització dintre de l´ONCE, la Unidad Progresista. Fer de president de la comissió de discapacitat em produeix un creixement personal extraordinari en el contacte amb tants col·lectius. L'ONCE, que el proper desembre complirà 80 anys, és una rotunda història d'èxit que ha permès la inclusió social i laboral de milers de persones amb capacitats diferents.

Del fatalisme de la postguerra a la integració. La quarta empresa que més ocupats té a tot l'Estat espanyol. Integració i accés a tants serveis, una vida millor i un reconeixement social. He estat amb Teresa Palahí, la gironina que ha arribat fins al cim de la direcció de l'ONCE.

El PP té un problema

Deixar de forma sobtada el govern per una moció de censura té efectes secundaris amb una reverberació que pot durar molt de temps. Uns líders -president i vicepresidenta- retirats, uns exministres desmotivats, un nou lideratge en construcció, uns errors en la gestió de la «carpeta Catalunya» que cada cop més es maleeix i se li imputa els mals i la sortida sobtada. Al PP les enquestes li diuen que pot quedar tercera força a València, allí on havia senyorejat (i quelcom més) durant vint anys. I el PP té un altre problema: Vox li resta vots i irromprà a les eleccions europees amb alguns escons -diuen que un mínim de 3. El PP, la segona setmana de maig, obria cava confiat després de l'aprovació dels pressupostos. Com canvia la climatologia política en aquests temps actuals.

Mala nota

Des de la victòria de la moció de censura l'1 de juny i la formació del nou govern espanyol, aquest no ha licitat cap nova obra a la demarcació de Girona. I mira que tenen uns pressupostos aprovats i unes partides generoses per gastar en mig any. Arxiu Provincial, nous trams de l´N-II, desdoblament Besalú-Figueres, licitació de l'estació del TAV a l'aeroport de Girona-Costa Brava. El temps de gràcia s'acaba.