L intent d´ultimàtum del president de la Generalitat, Quim Torra, al Govern de Pedro Sánchez, en el sentit que concedia un mes per negociar un referèndum d´autodeterminació o, en cas contrari, deixava caure l´Executiu socialista, ha posat de manifest la debilitat del vicari de Puigdemont a la plaça de Sant Jaume: els «seus» (una part de Junts per Catalunya i ERC) el van desautoritzar, de facto, a les poques hores, a la qual cosa es va unir la immediata negativa del Govern socialista. Però, sota les aparences, hi ha altres disputes. Concretament, de calendari.
Encara que en menor mesura que Torra, la posició de Sánchez per aguantar a La Moncloa fins a principis de 2020 es preveu difícil, si ha d´estar sotmès als vaivens dels 17 diputats independentistes que li van donar suport a la moció de censura contra Rajoy. Davant d´això, i vista la seva bona marxa relativa a les enquestes, podria tenir la temptació de convocar eleccions legislatives abans que acabi l´any o fer-les coincidir amb els comicis andalusos (que preveu, inicialment, per al març). I probablement seria el millor per a ell: sense estar en crisi, és probable que la desacceleració econòmica sigui més gran d´aquí a un any.
Però Sánchez no és l´únic que juga amb el calendari (i per aquest motiu la malaptesa de Torra, aclaparat pels independentistes radicals que l´acusen de traïdor, potser no ho sigui tant): a finals d´aquest mes, l´expresident Puigdemont (via Torra) disposarà també del botó de l´avanç electoral, a Catalunya.
No obstant això, tot i el vertigen polític, cal quedar-se amb un detall: tant uns (per demostrar obra de govern) com altres (per aprofitar una possible condemna als presos independentistes) no volen moure fitxa fins passades les municipals del maig. Segueix sent, malgrat tot, el més probable.
