Quan això va començar en Pau era un nen i avui és un adolescent que comença a la universitat. Anava a una escola en barracons i va passar per un institut on molts professors eren interins. Tant a primària com a secundària ha estat envoltat de docents desmoralitzats, que han perdut tota esperança. El seu pare ha recuperat una feina estable després d'anys saltant de treball temporal en treball temporal, sense tenir més objectiu que portar alguna cosa a casa. El seu cap no dona per més. I això que ha tingut sort. Coneix molta gent que encara no ha sortit del pou. Gent que no té serveis sanitaris suficients perquè li curin els seus mals.
La mare neteja a casa de companys de la fàbrica, on guanya prou per pagar el lloguer, però no per donar menjar als dos fills. La seva germana, la Paula, tampoc és una nena ja. La roba que vesteix és d'una veïna. L'avi va morir fa un any sense rebre ni una sola ajuda per la dependència. Ni l'informe de Serveis Socials va arribar a fer-se. El fred de l'hivern passat se'l va emportar amb una grip.
Mentre discutíeu quina era la bandera més grossa per tapar la misèria i intentar perjudicar més l'altre per esgarrapar quatre vots, el temps ha anat passant inexorable. El mal ja està fet i seguiu buscant qui té la culpa. Una generació sencera marcada pel vostre egoisme. Vosaltres sou els culpables, però els que ho hem pagat molt car som nosaltres.
