Als rics els treus un 30% del que tenen i segueixen sent rics. Als pobres els treus un 30% i segueixen sent pobres. A la classe mitjana la devalues un 30% i la majoria passa a pobra. La classe mitjana està desapareixent, però des de 2008 la crisi ha creat 100.000 milionaris, un augment del 76% de les grans riqueses a Espanya. Hi ha relació entre un i altre.
Ara, aturi´s a pensar l´anècdota del socialdemòcrata Olof Palme davant el militar esquerrà portuguès Otelo Saraiva. El suec li va preguntar pels objectius de la revolució i Saraiva va respondre: «Volem acabar amb els rics». Palme li va respondre: «Nosaltres aspirem a acabar amb els pobres».
En canvi, el liberalisme espanyol està feliç que augmentin els rics i vol assegurar-se que els pobres romanguin en el seu estat. A la Comunitat de Madrid -regida pel Partit Popular-, els sol·licitants de la Renda Mínima d´Inserció -400 euros- han de presentar una declaració jurada dels seus ingressos al carrer -cantant, pidolant o venent ferralla- i del temps dedicat a obtenir-los i, a partir d´aquí, els descomptaran una quantitat dels 400 eurets.
A veure, si ets pobre, ets pobre. Has de demostrar-ho i seguir sent-ho per cobrar els 400 euros. S´ha acabat mantenir les aparences. Si no tens propietat, llar ni ingressos, aquí van 400 euros.
- Amb 400 euros no visc.
- Doncs has de viure.
- És que amb 400 em moro.
- Doncs si mors no cobres, tu veuràs.
Contra la tradició espanyola de pobrets alegres, els de Madrid no podran gastar somriure perquè atempta contra la pobresa de solemnitat, que dona dret a un enterrament amb caixa de pi. No es paguen 400 euros a ningú perquè els malbarati somrient.
