Ara que fa un any de la declaració d´independència més curta de la història sembla que tot se´n vagi en orris. El govern de Quim Torra ha perdut la majoria al Parlament. Al llarg de la sessió parlamentària vam poder veure com les propostes independentistes no progressaven. Twitter es va tornar a convertir en el mur de les lamentacions. Hores després, però, escoltant els dirigents de Junts per Catalunya, sembla que l´objectiu que tenen és anar posant al descobert les mancances democràtiques de l´Estat.
Les eleccions les va convocar Mariano Rajoy, aquell senyor que ara ja no és res. La legislatura va néixer podrida. Les exigències del jutge Llarena respecte dels diputats empresonats o a l´exili són, segons molts juristes, de dubtosa legalitat. Ho sabrem d´aquí a uns anys. De moment el que s´ha evidenciat és que un jutge, a Espanya, pot modificar el resultat d´unes eleccions, o sigui, la voluntat de la sobirania popular expressada a les urnes. No és nou: tenim un Estatut que no vam votar i no tenim el president que vam votar. D´acord. Però que un jutge alteri les decisions preses pels votants és molt greu. Com que el president d´Espanya ho aprofiti per vantar-se d´haver dividit l´independentisme. O que el PP demani a Cs d´aprofitar l´alteració dels resultats electorals per fer una moció de censura.
Junts per Catalunya va acumulant greuges que algun dia podrien avalar una intervenció europea en la situació i, segurament, forçar la celebració d´un nou referèndum d´autodeterminació. Una operació de risc. Mentrestant els altres van quedant en evidència. Em sembla que la legislatura per a ells és el de menys. Que va néixer borda i que morirà borda. Però ves a saber. Sempre anem justos d´informació.
