15 de octubre de 2018
15.10.2018
Diari de Girona

La irrupció de Vox en el panorama polític

15.10.2018 | 06:00
La irrupció de Vox en el panorama polític

Tot moviment revolucionari porta amb si la possibilitat de la reacció. Són processos inapel·lables que, quan s´activen, es retroalimenten contínuament. La revolució econòmica, per exemple, ha accelerat determinats aspectes de la fractura social: el treball es precaritza, els salaris cauen, els preus de l´habitatge empenyen a l´alça, la robotització i les noves tecnologies brinden oportunitats i liquiden certeses. El despertar dels partits populistes d´esquerra al llarg de tot Europa s´ha produït, en part, com una resposta visceral a la realitat complexa i mutant que emergeix després de l´entrada de la Xina en el comerç mundial, la caiguda del Teló d´Acer i el desenvolupament massiu de les tecnologies de la informació. La por a perdre la feina o a la proletarització, l´afebliment de l´Estat del benestar o l´angoixa dels pares pel futur laboral dels fills ha obert un espai del malestar aprofitat pels nous moviments d´extrema esquerra per llançar el seu discurs. I no només per l´extrema esquerra, sinó també per forces marcadament identitàries com els nacionalismes o els autoritarismes de dreta.
La irrupció de Vox en l´escena política espanyola no ens ha de sorprendre d´entrada. Si tota revolució porta amb si un potencial de reacció, cal preguntar-se a quins estímuls respon aquest partit. Una primera resposta potser la puguem trobar en la debilitat del discurs polític del PP durant els anys de Rajoy. La segona resposta té a veure amb la pujada de tensió territorial que ha suposat el procés independentista a Catalunya. Un dels efectes immediats ha estat el ressorgiment dels nacionalismes. Un tercer factor cal situar-lo en el moment europeu favorable a l´eclosió dels populismes ?ja estiguin situats a la dreta o a l´esquerra de l´espectre polític? i del qual el nostre país no pot sortir indemne. Un quart element és la immigració incontrolada, les conseqüències reals són difícils de predir, però ha entrat plenament en el debat públic. Finalment, una cinquena causa seria la guerra cultural que planteja l´extrema dreta a determinats valors morals que l´activisme d´esquerres pretén imposar com a dogmes de fe. I l´economia, per descomptat, sempre la precarietat econòmica.
És probable que Vox hagi arribat per quedar-se, almenys en algunes ciutats i autonomies. Però per convertir-se en un autèntic partit de masses ?com ha succeït a França o Itàlia amb el Front Nacional o la legalitat?, encara necessita ampliar el seu ample de banda ideològic, cosa que no resulta evident ara per ara. No obstant això, l´efecte de la seva irrupció serà immediat. En trencar el centredreta tradicional, introdueix nous i inquietants matisos polítics que fins ara romanien ocults, però que poden apel·lar a una part creixent de la societat: la supressió de les comunitats autònomes, per exemple, o la demonització dels immigrants extracomunitaris. Un discurs com el que elabora la Lega a Itàlia, el qual combina polítiques antimigratòries amb fortes ajudes socials sota el paraigua de la identitat nacional, constitueix el còctel perfecte per a un populisme de dretes similar al que s´imposa a Occident. Un registre que Vox encara no domina, però el potencial és innegable.
Si es confirma, finalment, la seva presència, suposaria una major fragmentació parlamentària i major inestabilitat. Igual que succeeix amb els nacionalismes i amb Podem en els seus respectius àmbits, Vox introdueix en la dreta espanyola la sospita sobre el consens liberal i europeista que ha fet possibles els millors anys de la nostra història política. I, sense consensos amplis, cap societat mira el futur amb confiança.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook