18 de octubre de 2018
18.10.2018
Diari de Girona

«Fake news», dades oficials i opinió pública

18.10.2018 | 00:45
«Fake news», dades oficials i opinió pública

La setmana passada em vaig veure immers en una petita polèmica. Arran de la jornada «Repensem l'Empordà», que va organitzar l'Institut d'Estudis Empordanesos per analitzar la situació de la comarca i especialment de Figueres, es va invitar dos antics alcaldes de la capital de l'Empordà al programa de ràdio de referència de la demarcació. De l'entrevista en va sortir un titular que fa mesos que s'ha publicat a diferents mitjans i que ja llavors em va despertar recel. El titular era demolidor. «La meitat dels figuerencs estan en risc d'exclusió social». I així es va divulgar a través de diferents mitjans i va ser compartit per molta gent que va difondre la impactant notícia. Fins i tot molts líders d'opinió, basant-se en aquestes dades i altres de similars, ja van trobar un adjectiu a aquesta situació: Detroit, Tijuana.

Aquella tarda vaig començar a rebre missatges de coneguts que, sorpresos, em deien que no s'imaginaven que la meva ciutat estigués tan malament. Hem de tenir en compte que les xifres suposaven doblar la mitjana de Catalunya. Una verdadera alarma, vaja. És cert que la ciutat no està bé, ara, el que es publicava era un default en tota regla.

El fet és que al tercer missatge que vaig rebre vaig buscar la font en la qual es basava tant l'exalcalde com els mitjans que difonien la notícia. De fet, moltes de les dades oficials de què diposava no eren ni molt menys tan dramàtiques i eren equiparables a moltes de les ciutats situades en entorns turístics.

La meva sorpresa va ser majúscula en veure que la notícia era fruit d'un estudi que havia fet una reconeguda fundació per l'Ajuntament de Figueres. Però el més sorpresiu va ser que la conclusió que la meitat de la població de la capital de l'Alt Empordà està en risc d'exclusió social estava basada en una enquesta a 404 persones. El 0,9% dels figuerencs. D'aquesta mostra s'extrapolaven aquestes dades. Estic segur que l'estudi està ben fet i és un bon mètode per traçar polítiques de futur, però d'aquí a treure, difondre i donar per bones les conclusions que es treuen és una temeritat excessiva. Tan gran és que en la metodologia de l'estudi els qui l'han fet ja ho deixen clar: «Aquestes estimacions cal entendre-les en termes d'estimacions, ja que l'estadística oficial es realitza a partir de mostres molt més grans així com a partir de qüestionaris molt més complexos als que s'han pogut realitzar en la present recerca». Impecable. És un estudi que pot posar llum sobre problemàtiques socials de la ciutat, però ja deixen clar que les conclusions no poden estar al mateix nivell que les xifres oficials. Repeteixo, és una enquesta a 404 persones. El problema és que en tot l'estudi es comparen les dades oficials amb el resultat de l'enquesta. I aquí comença la confusió.

Si d'alguna cosa entenc per temes professionals és d'enquestes. I la metodologia de l'estudi té moltes mancances si es vol fer una foto exacta i vendre-les com a dades oficials, altra cosa és fer una idea orientativa de la situació. Jo veig tres problemes en aquest cas.

El primer és de ponderació. Una enquesta ens pot donar dos tipus d'informacions: les tendències en l'opinió pública i les estimacions (ja sigui de vot o de situació econòmica). En la primera ens pot dir quins problemes preocupen a la gent o com valoren les institucions o la situació econòmica. Aquí s'exposa l'estat d'opinió de la societat. En aquest cas, d'una mostra representativa.

En canvi, quan volem estimar què acabarà votant la gent o quin percentatge de gent està al llindar de la pobresa, hi ha dues maneres, o es pondera amb els resultats reals anteriors i s'observa l'evolució o en generen quotes en la mostra per tal també de veure l'evolució de cadascuna. Si no, pot haver-hi una sobrerepresentació d'una tipologia social o una altra. En aquest cas, la distorsió sembla evident i hauria d'haver suposat una reinterpretació o ponderació de les dades en brut.

El segon problema és la pretensió de comparar el que ens dona l'estudi amb les xifres oficials. Bàsicament per dos motius. El primer és que és difícilment justificable la comparació quan hi ha diferències en l'elaboració. El principal, el qüestionari que pot tenir un esbiax si no es fan les mateixes preguntes en tots els estudis. I la segona, la comparació. Si no sabem les dades de la resta de municipis similars, és molt difícil treure conclusions.

El tercer és fer afirmacions tan categòriques no només d'una mostra tan petita i segurament no ajustada, sinó que, a més, estem parlant de percepcions. Per arribar a l'afirmació que la meitat de la població és pobra es basen en preguntes com: li costa arribar a final de mes? S'ha estat d'alguna cosa aquest darrer any? Això ens pot servir per conèixer la valoració de la situació econòmica però no afirmar el percentatge de gent en risc d'exclusió social. Per això calen moltes més dades i menys percepcions.

El problema en aquest cas és doble. Primer per la comparació que fa l'estudi entre les xifres que els donen i les oficials, generant confusió, si bé és cert que als peus de pàgina no paren de recordar que no es poden donar com a oficials. I en segon lloc, dels qui les difonen sense advertir que és una pinzellada de realitat, un estudi, però que ni molt menys pot portar a les afirmacions que s'han fet.

Ja sé que és més fàcil dir que la meitat de la població de la ciutat és pobra que no pas un estudi diu que. De ben segur, molts dels que han titulat o parlat així no saben ni d'on surten les xifres, ni han qüestionat el que diuen. I així és com es propaguen les fake news. Les mitges veritats. Sense explicar-ho tot, sense contextualitzar, sense matisos. Afirmant categòricament. Ningú pot dir amb un estudi així que la meitat de la població de Figueres està en risc d'exclusió social. És una afirmació que no es pot fer. Almenys només amb aquest estudi. Caldrien dades oficials i, sobretot, comparativa amb altres ciutats fent servir la mateixa metodologia.

El problema de les fake news no són elles per si soles sinó els efectes que provoquen. Reforcen pors i prejudicis, i de mica en mica van deixant pòsit en la societat. Ho estem veient a arreu del món, on de la mà de les fake news el populisme i l'extrema dreta està arribant al poder. I aquí, el mínim que podem fer és demanar una mica de rigor. A tots.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit