Un acadèmic gironí parlava de la «reputació», fa uns dies, a les xarxes socials. Es queixava que aquest diari havia publicat una fake news -afirmació que és falsa- i el feia responsable d'atacs cibernètics contra un alt càrrec de la universitat, perpetrats per espanyolistes mal educats (disparin al pianista) i del tot reprobables. Argumentava que el titular era maliciós i demanava una rectificació... al Facebook. No es va dirigir, però, al diari, que, en tant que fet per humans, podria haver incorregut en un error d'interpretació -que tiri la primera pedra qui estigui lliure de patinades. Això acostuma a ser habitual en aquests casos perquè l'ofès, si el reclama i la raó l'acompanya, sempre té dret de rèplica -cosa discutible en el cas que ens ocupa. Exposada la queixa, arribava l'atac del presumpte damnificat: atribuïa una «reputació dubtosa» a aquest mitjà. Tal qual. Desconeixem si es referia al recorrent passat franquista de la capçalera -durant el règim, Los Sitios-, la crítica estantissa que es fa quan Diari de Girona, que res té a veure amb allò de fa unes quantes dècades, trepitja algun ull de poll en una ciutat on tot ha de semblar perfecte, no fos cas. Desconeixem si es referia a algun altre assumpte, perquè no hi havia més concreció. Era, per tant, l'acusació per l'acusació, probablement provocada per l'adrenalina de l'emprenyada (reacció molt terrenal, també), però del tot gratuïta. De la reputació dels altres en podem parlar tots, surt de franc, i criticar aquest diari, a Girona, mola mazo. I quan l'acadèmic posa en dubte la trajectòria d'aquesta casa deu donar per fet que la de la institució que representa és immaculada. Però resulta que no, que hi ha coses que l'acadèmia nostrada ha fet molt malament. I, per dubtes, els que genera, per exemple, un forat milionari que hem pagat entre tots per culpa d'un projecte emblema, un parc científic i tecnològic que ens havia de salvar de la fi del món, però que, ves per on, ha acabat essent la fallida econòmica pública més vergonyosa de la història recent. Un projecte que algú ha (mal) gestionat a consciència, però aquí no ha passat res: culpa d'Espanya, dels altres, i endavant. Per acusar de «reputació dubtosa» algú caldria, abans, mirar bé els racons de l'armari propi, no fos cas que hi acabéssim trobant un cadàver pudent que ens desautoritzés.
