21 de octubre de 2018
21.10.2018

Què és el fum?

21.10.2018 | 00:29

Dos peixos joves es creuen amb un tercer peix ancià. El peix ancià els pregunta: «Com està l´aigua, nois?». Els dos peixos joves es miren entre ells i es pregunten: «Què és l´aigua?». La frase, de l´escriptor americà David Foster Wallace, bé podria aplicar-se a Catalunya si en comptes d´aigua l´element usat fos el fum.

Podríem dir: dos catalans es creuen amb, suposem, un estranger d´un ignot país que acaba d´aterrar a l´aeroport de Girona. L´estranger els pregunta: «Com està el fum?». Ho pregunta perquè creu que, més que aire, el que es respira al país al qual ha arribat és aquesta substància marró que dificulta la visibilitat. Aquesta cortina tòxica que entela i cobreix les coses i, com si fos poc, ens fa fer topades amb nosaltres mateixos pel simple fet de deixar de veure´ns en la foscor. Els catalans es miren i es pregunten: «Què és el fum?».

Fa pocs dies enrere, en una entrevista sobre el meu últim llibre, vaig comentar que molts polítics independentistes havien usat el Procés com una cortina de fum. Ho deia perquè, darrere d´aquest fum, en el qual es repeteix molt el «tot és culpa de Madrid», quedava una sanitat en ruïnes, unes retallades que es perpetuen i, sobretot, una manca d´un projecte veritable més enllà de la representació teatral.

Llavors van començar a ploure´m crítiques de tota mena. Les primeres almenys havien llegit l´entrevista, en la qual esmentava, alhora, que estava a favor que la gent votés pel que volgués en unes eleccions genuïnes. Les següents crítiques es referien al «sudaca malparit» que es queixava del país que li havia donat una oportunitat a la vida. No m´importa que em diguin sudaca. No és la primera vegada. M´importa la manca de tolerància, a l´extrem, que aquest fum es converteixi en orelleres equines i ens portin arriant.

La cortina de fum no és només propietat dels polítics independentistes, els polítics unionistes la fan servir també i la faran servir en les properes eleccions. Una cortina d´un fum que fa olor de massa por. I massa cremat. Jo, com a escriptor i periodista, com a «sudaca malparit» que soc, com a pare de dos fills catalans, crec que, del costat que sigui, ens fa falta molta crítica. I deixar de topar en el fum que ells, els polítics, aixequen i que tant els beneficia. Només amb la crítica i el dubte farem menys densa la cortina de fum. Perquè, recordem-ho, el fum és tòxic i ens perjudica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook