Recepta del còctel Guanyem Girona, que aspira a ser tan reconegut, tan dolç i tan apegalós com el també autòcton xuixo.

Ingredients: uns quants professors d'universitat, un parell o tres de regidors de la CUP que hagin vist que amb el nom CUP no van enlloc, un polsim de noms de la cultureta gironina, una culleradeta de professionals lliberals, un raig d'activistes sindicals i unes gotetes de membres d'ONG i similars.

Barregi's tot a mà en una coctelera, fins aconseguir una massa uniforme que faci impossible distingir uns ingredients dels altres. Al resultat, indigest i encara no apte per al consum humà, cal afegir-hi additius -a la manera que la brioxeria industrial abusa de colorants i sucres- per fer el producte atractiu. Prenguin nota.

Additius (a discreció, sense por d'abusar): solidaritat, barris, educació, ciutat per als ciutadans, municipalisme, inclusivitat, habitatge, salut, treball, sostenibilitat, accessibilitat, migrants (oblidi els immigrants, adopti la paraula de moda), ecologisme, ciclisme, transparència i sobretot sobiranisme, avui res no es consumeix sense incloure-hi litres de sobiranisme, una recepta política sense sobiranisme és com un mojito sense rom.

- Escolti, trobo a faltar l'animalisme.

- Té raó. Hi inclourem també mitja ampolla de drets dels animals.

- I el col·lectiu LGTBI?

Marxant, una de ciutat que preservi els drets dels LGTBI. Que no falti de res.

Afegim -tot de cop, res d'«a poc a poc»- els additius als ingredients originals i ho aboquem tot a una batedora. Que bati fins que adopti color de rosa i sigui tan apegalós com una novel·la de Donna Leon. Es deixa reposar. S'aconsella posar-hi força gel per refredar el conjunt abans de servir-ho als ciutadans.

A Girona feia falta una iniciativa com aquesta. No perquè al govern convergent de res més que postureig llacista li calgui ajuda externa pel desastre electoral, sinó perquè així comptem ja amb un Who's who, què dic, un Gotha, de la gauche divine gironina. Avui no ets ningú si no estàs entre els signants del Guanyem Girona, és molta la gent que a hores d'ara es troba indignada per no haver sigut inclosa en aquest llistat, a Girona tothom es coneix i és una vergonya no ser admès en un club, el que sigui, i més si hi ha aquell i jo no. Doncs haver-se espavilat, ara ja van tard, si volen que es muntin el seu propi manifest.

És un grupet que fa molt gironí, sobretot amb el detallet de despertar-se tard, costum inveterat dels gironins de bé. Quan tot Catalunya i les ínfimes parts d'Europa que s'havien interessat pel procés, ni que fos a títol d'estudi psiquiàtric, s'han adonat que tot va ser una gran farsa; quan fins i tot polítics imputats admeten l'enganyifa; quan el Presidentorra només gosa crear «consells assessors» que a la vegada impulsaran «fòrums» que al seu torn iniciaran «debats»; quan tot ja se'n va per la claveguera, uns quants gironins es conjuren perquè aquesta ciutat «lideri el camí per a la República» (sic). Si no fos perquè d'ara endavant, viatjant pel món, hauré d'amagar que jo també soc gironí per evitar que em prenguin per idiota, serien entendridors.

De fet, hi ha només dos dels signants, tres estirant molt, a qui confiaria el meu fill petit unes hores, no diguem ja els meus estalvis. Els hauré de preguntar què coi fan aquí, enmig d'ingredients.