Aquesta setmana, Salvador Cot, periodista de notori perfil independentista, va dir a 8TV que «el problema de la política catalana és que es diu una cosa en públic i una altra en privat». Gonzalo Bernardos, més directe, va rematar: «Així, vols dir que menteixen». Voldria pensar que després de les evidències de l'últim any, la majoria dels catalans ja no s'empassen les mentides del «mandat de l'1 d'octubre» o del «fem República», però no és menys cert que alguns estudis diuen que hi ha gent que creu que Elvis Presley és viu. Per tant, tot és possible. Com també ho és que el tàndem Puigdemont/ Torra hagin decidit gastar una broma als ciutadans amb l'anunci de la creació d'un Consell de la República i un Fòrum Cívic i Social per al debat, que algú, més irònic que ells, ha rebatejat com a Fòrum Constituent per Marejar la Perdiu. No es pot prendre seriosament quan ni Torra, ni el seu flamant president, Lluís Llach, han sabut explicar de què es tractava.

Un Fòrum pretesament preludi d'una hipotètica Constitució Catalana presidit per Lluís Llach, el cantautor que fa tres anys va anunciar que aparcava els seus principis i que va qualificar de voltors els centenars de milers de catalans que es van manifestar el 8 d'octubre de l'any passat en defensa de la Constitució, només pot ser una broma per entretenir uns mesos més el personal. Como ho és la presència de personatges tan pintorescos, i tan poc cívics quan agiten les masses a través de Twitter, com Bea Talegón (una saltimbanqui que lidera les fake news a Twitter) Albano Dante Fachín (un mal alumne de Toni Comín i Antoni Castellà en l'art de viure de la política sense fotre ni brot) o Antonio Baños (un vividor de les tertúlies a còpia de no molestar el poder). Només hi falta Cotarelo. De l'eficàcia de l'anomenat Consell de la República, que no se l'empassa ni la CUP, n'hi ha prou en veure que se n'ha atorgat la presidència a Toni Comín, l'única ideologia del qual és viure d'un sou públic fins a la jubilació: el PSC se'l va treure del damunt fa anys, ara ho ha fet ERC i, com a penúltima estació, ha caigut a les cada cop més foradades xarxes de Puigdemont.

Només resta per saber si aquests càrrecs seran remunerats i quina legalitat ho empararà. No crec que aquests personatges ho facin per amor a la pàtria: Fachín portava mesos reclamant una compensació pels seus serveis a twitter. El procés s'ha convertit en un gran negoci per a uns quants. Quim Torra s'ha omplert molt la boca de «fem República», però fins ara no ha traspassat cap línia vermella d'il·legalitat, comtampoc Roger Torrent al Parlament. I dubto que ho faci. Per tant, més gesticulació i qui dies passa, anys empeny. Tot menys governar.