No hi ha dubte que el món independentista es mou. I a pocs mesos d'unes eleccions municipals els alcaldes convergents s'estan posant nerviosos. Per molt que canviïn els noms, els llocs que ocupen foren assolits sota el paraigües de CiU. Ara l'invent de la Crida de Puigdemont crea molts dubtes en els nínxols de vots dels exconvergents.
De moment, ERC resta al marge d'aquesta operació i tot fa pensar que mantindrà les seves sigles en la propera contesa electoral. I més quan la majoria d'enquestes li donen la victòria per primera vegada a la ciutat de Barcelona. És una molt bona notícia que els republicans no s'hagin afegit a la Crida, perquè ofereix un ventall de possibilitats obert als electors. Per la seva banda, la CUP també sembla que afrontarà el futur en solitari.
L'objectiu de Puigdemont és continuar surant i fer bullir l'olla. La Crida i el Fòrum que presideix Lluís Llach, amb una colla d'exdiputats descol·locats a la recerca d'un sou públic, són instruments que permetran a Puigdemont ser present en els mitjans públics de la Generalitat de Catalunya, sobretot una TV3 que s'ha convertit en l'altaveu de l'independentisme a casa nostra.
La Crida pretenia aglutinar tot el món secessionista, per la qual cosa l'objectiu era que en els pobles i ciutats de Catalunya es multipliquessin les llistes úniques sota la seva marca. Però ERC ja ha dit que no i fins i tot Sergi Sabrià ha parlat de reorganització de l'espai del centre-dreta independentista català, que és un forma educada de dir que bon vent al projecte de Puigdemont.
També el nou partit ha causat confusió en el sí del PDeCAT, que pretén anar a les municipals sota el nom de Junts. Són conscients que tenen una OPA al davant, però el partit no permet una doble militància, per la qual cosa hi haurà discrepàncies molt profundes internament. Sense anar massa lluny els nous càrrecs a Girona dels responsables de la Diputació i de la Generalitat han d'anar amb peus de plom i ambdós s'han vist obligats a anar a la residència de Puigdemont a jurar fidelitat, per no dir res més. Algun dia s'haurien d'explicar alguns dels viatges dels càrrecs públics gironins a Waterloo...
Veurem fins on arriben les coincidències i les discrepàncies entre el PDeCAT i la Crida, però mentre els primers mantenen encara l'essència d'allò que va ser un sector de Convergència, els segons són una macedònia d'interessos on s'apleguen personatges d'ideologies totalment oposades fins fa molt poc temps. Sembla més un moviment a l'entorn d'un líder messiànic que res més.
Mentre no es demostri el contrari, la democràcia és la millor fórmula per tal d'administrar els interessos públics. I en aquest sentit, s'articula mitjançant formacions polítiques que defensen un ventall d'ideologies diferents. El pluralisme afavoreix la participació dels ciutadans a l'hora d'escollir aquelles persones que volen que els representin. Malament rai quan es busquen fórmules que intenten aniquilar els partits en favor de moviments, emparant-se en la necessitat d'unir l'independentisme. Si un dia aquest país és sobirà la seva riquesa serà gaudir de grups diferents que abastin tot el ventall ideològic.
Aquestes darreres hores s'han produït dues declaracions lamentables. La primera, d' Agustí Colomines, quan va dir que «la independència trigarà més sense morts». Les paraules d'aquest senyor -per cert, tota la seva vida ha estat a sou del nacionalisme- són patètiques i només intenten pressionar el carrer. Per sort els ciutadans són bastant més intel·ligents que ell. Fins ara totes les reivindicacions han estat pacífiques i això diu molt en favor de l'independentisme. D'altra banda, ahir Toni Comin deia al Nacional.cat que «si t'has de rendir a la primera batussa, no vagis a la guerra», un altre saltimbanqui del procés que viu com un rei a Bèlgica i que a les primeres de canvi va abandonar Catalunya i els seus companys, que per cert són a la presó mentre ell es dedica a intentar encendre els ànims dels pocs fanàtics que el segueixen encara. Aquest, al meu entendre, no és el camí.
