Hi ha malsons que són recurrents perquè apel·len a pors immediates, aquelles que tenen a veure amb les nostres reaccions més primàries. Són els que et desperten perquè t'hi veus caure de molt amunt, o els que et situen sota l'aigua sense que trobis una manera viable de sortir-ne. Però també hi ha malsons molt més elaborats que tenen una estructura narrativa, una causa-efecte menys òbvia, i que d'alguna estranya manera semblen advertir-te d'alguna cosa que insisteixes a parcel·lar dins els racons més amagats de la teva ment. Són malsons que semblen durar hores, en què passen moltíssimes coses que s'escapen completament al teu control, i despertar-ne et deixa entre alleugerit i frustrat, perquè mentre hi eres insisties a cercar solucions que amb els ulls oberts semblen perdre tot el seu sentit. És el problema de la realitat: alguns dels seus conflictes són ajornables, i en canvi en aquell onirisme malsà mostraves una persistència i una determinació insubornables. Però els malsons que més et canvien la percepció quotidiana són aquells que tenen complexitat argumental, girs inesperats i dialèctiques convincents, i també es tornen recurrents. És a dir, que no es limiten a ser projeccions puntuals, sinó que els reprodueixes sistemàticament al llarg dels anys. Al teu cap són, o almenys ho semblen, molt treballats, com pel·lícules epidèrmiques que voldries no tornar a veure mai més. Però tornen, sense causa aparent, com un recordatori anguniós d'allò que et fa patir, d'aquelles coses que semblen resumir els teus temors més arrelats. Jo en tinc dos, d'aquests, un que ve de la infantesa i un altre de més recent. Tots dos tenen a veure amb la pèrdua: el primer va sobre els morts i la impossibilitat de ressuscitar-los malgrat els intents del subconscient per aconseguir-ho, i el segon versa sobre una persona propera que pateix un terrible daltabaix emocional sense que ningú pugui fer res per impedir-ho. Durant molt temps, els he convertit en companys de viatge tan molestos com inevitables; al final, el que et passa pel cap mentre dorms no depèn de les teves decisions conscients. Però com en la majoria de contraindicacions de la vida, el millor que pots fer és aprendre a llegir-los i aprofitar les seves lliçons. Sense por, difícilment entendríem la importància de saber combatre-la. Perquè al capdavall els malsons, com a concepte, són la millor eina possible per aprendre a valorar els nostres somnis. Aquells que només compliràs estant despert.
