S'estava insinuant durant els últims dies i es va confirmar divendres: finalment, l'Advocacia de l'Estat (dependent del Ministeri de Justícia) es va allunyar dels criteris de la Fiscalia i va acusar de sedició i malversació, i no de rebel·lió, els líders secessionistes catalans. A ningú escapa que la decisió és de caràcter polític. Falta saber si servirà per al seu objectiu: aconseguir que els 17 diputats independentistes del Congrés considerin aquest «gest» del Govern Sánchez com un factor suficient per facilitar l'aprovació dels Pressupostos de l'Estat.

D'acord amb les primeres reaccions (per exemple, la del president de la Generalitat, Quim Torra, que ho qualificava d'«intolerable i inacceptable»), podria semblar que no i que ens acostem a una fi abrupta de la legislatura (ja que Sánchez va condicionar-la a l'aprovació dels comptes públics). Però, en realitat, l'estratègia de tots els actors implicats indica que el precari Executiu socialista seguirà aguantant.

Una de les raons és que un avançament electoral podria obrir les portes a una majoria absoluta a les tres forces de centredreta i ultradreta (PP, Ciutadans i Vox), cosa que no interessa ni al Govern ni als sectors moderats de l'independentisme (encarnats en Esquerra Republicana). Però fins i tot el sector aparentment més radicalitzat (liderat per l'expresident Puigdemont) tampoc vol comicis, ja que necessita temps per consolidar el seu nou artefacte electoral, la Crida per la República. A més, el fragmentat separatisme coincideix en una cosa: esperar una hipotètica dura condemna del Suprem contra els líders empresonats i aprofitar la probable onada d'indignació posterior a Catalunya per, llavors sí, convocar eleccions autonòmiques. Així que Sánchez estarà tranquil... uns mesos més.