Els escarafalls que l'independentisme ha fet per les penes de presó que la Fiscalia demana per als líders independentistes que protagonitzaren el cop d'Estat de l'any passat són escarafalls contraris a la dignitat nacional que tant reclamen, escarafalls autonomistes, de súbdits espanyols que no reconeixen la independència que van proclamar ni el suposat «mandat» del primer d'octubre.
El president Torra, ahir, al Parlament, va ser una minyona donant explicacions a la senyora de la casa de per què l'endemà no acudirà a treballar.
No pots dir-te pres polític i actuar com el Vaquilla, enredant per allà i enredant per aquí. Si vols dir-te pres polític has de comportar-te com Bobby Sands, que inicià la vaga de fam que va dur-lo a la mort quan Londres li retirà l'Estatus de Categoria Especial (similar al dels presos de guerra). Un pres polític independentista que realment vol una solució política per a Catalunya no reconeix la legitimitat de la justícia espanyola per jutjar-lo i es nega a sotmetre's al que necessàriament ha de considerar una farsa.
Perquè els altres creguin el que els dius, primer t'ho has de creure tu. Perquè algú hagués reconegut la independència de Catalunya hauria fet falta que abans l'haguessin reconegut els qui van proclamar-la, en lloc d'anar-se'n, amb aquella frivolitat imperdonable, de cap de setmana. Si en lloc de fer com Bobby Sands et dediques a traficar amb els permisos especials per a les visites -tal com Jordi Pujol Ferrusola mercadejà a Soto del Real amb les targetes telefòniques, en una altra demostració que de geni se'n neix-, tu mateix defineixes el teu estatus penitenciari i moral -no pas polític- sense que faci falta que Espanya es prengui la molèstia de fer cap comentari.
Si la teva única defensa és que el cop d'Estat que perpetrares era simbòlic, pacífic, o fins i tot catòlic, el que mereixes és que tot el pes de l'Estat et caigui a sobre: per colpista i per fantasma, i a més a més mereixeries que igualment els independentistes et perdessin qualsevol respecte per haver-los venut de la manera més infame, i per intentar vendre'ls encara per mirar de resoldre la teva galdosa situació personal.
Les penes que la Fiscalia ha demanat són les pròpies d'un Estat modern, lliure i democràtic, d'un Estat que es defensa dels atacs i utilitza les eines que té a disposició no només per repel·lir-los sinó perquè tothom pugui aprendre què passa a qui gosa atemptar contra la seva supervivència. Si els presumptes líders del que durant algunes hores fou la república catalana l'haguessin defensada amb la meitat d'audàcia, de passió i de gràcia, potser ara estaríem parlant d'una altra realitat política, però la Història no l'escriuen ni els que es rendeixen i es lliuren, ni els que fugen. Espanya es va limitar a ocupar l'espai buit que l'independentisme deixà per incompareixença, i tan natural, lògic, i previsible és que un Estat jutgi amb severitat els que s'alcen contra ell, com humiliant i vergonyós que un que fa dir-se independentista se sotmeti com un xai a una justícia que en cap cas hauria de reconèixer. De soldadets de cap de setmana les presons en són plenes, com així ha de ser. Ja era hora que algú posés els independentistes davant del mirall i de l'obligació d'haver d'assumir les conseqüències dels seus actes. La propera vegada que algú tingui la idea de declarar la independència només la durà a terme si creu que pot vèncer: i de bromes, les imprescindibles. Això és bo per a Catalunya i és bo per a Espanya.
Reclamar a la justícia espanyola que et faci la feina bruta que tu no et vas atrevir a fer és d'esclau, de mico que no vol sortir de la gàbia sinó doble ració de plàtans. Esperar que la justícia espanyola reconegui la república que tu negares és de psicòpata i certifica que efectivament el problema de Catalunya no és judicial, ni polític, sinó més aviat mental. Dir-te pres polític mentre fas ioga, ceràmica, o jugues a bàsquet és una burla als presos polítics de tots els temps, a tu mateix, i és una altra derrota de la causa independentista que encara algú se't prengui seriosament.
