No és la banca, és l´Estat. No diré pas que els bancs no hagin utilitzat tota la seva capacitat d´influència per modificar la resolució judicial sobre l´impost per registrar hipoteques, però és una dada certa i comprovable que la primera sentència, la del 16 d´octubre, causava un greu problema a l´administració pública, problema que ha estat eliminat gràcies a la rectificació acordada dimarts per la sala tercera del Tribunal Suprem.

El gran problema no era qui ha de pagar l´impost a partir d´ara. El trencacolls de la situació era la retroactivitat. La primera sentència deia que els consumidors no haurien d´haver pagat l´impost, i que l´article del reglament que així ho establia era nul de ple dret. Això obria les portes que milers d´hipotecats reclamessin la devolució dels diners. Si la retroactivitat era de gaires anys, la pasta gansa seria una brutalitat. Però aquests diners no es reclamarien a la banca sinó a les autonomies, perquè han estat elles les que els han cobrat. I com que les autonomies estan amb l´aigua al coll i amb respiració assistida del ministeri d´Hisenda a través del FLA, aquest mateix ministeri els hauria d´avançar els diners per atendre les reclamacions. Una despesa que repercutiria en el nivell de dèficit espanyol i obligaria a demanar a Brussel·les que no ho tinguessin en compte. En resum, un maldecap considerable per al Govern actual i per als governs futurs. És a dir, l´Estat.

Però vet aquí que el president de sala del Suprem, que no és president perquè sí, s´adona del perill i surt en defensa de l´Estat, que és unitari i trinitari. Com la santíssima Trinitat, hi ha tres poders diferents -legislatiu, executiu i judicial- i un sol Estat veritable. El president de sala ha maniobrat per evitar que el poder judicial, en un rampell d´autonomia i d´independència, perjudiqués el poder executiu, és a dir, per evitar que l´Estat es perjudiqués a si mateix. Ben mirat, la cosa és lògica, oi?

I llavors Pedro Sánchez veu que hi ha una pilota descontrolada que corre per l´àrea, hi fica el peu, xuta i gol. Quan tota l´opinió pública està que bufa perquè els bancs es deslliuren de pagar, el president del Govern surt a dir que, tranquils, que pagaran els bancs, com amb la primera sentència, i no els consumidors. Aplaudiments. Però com que no serà per una sentència, sinó per una norma nova, no hi haurà retroactivitat. Gran tristesa dels bufets legals especialitzats en reclamacions a la banca. Un altre dia serà.