20 de novembre de 2018
20.11.2018
Diari de Girona

Dèficits de la classe política

20.11.2018 | 00:30
Dèficits de la classe política

Jo sempre dic que les dues ciutats colonials llatinoamericanes més boniques són Cartagena de Indias i Antigua. Va ser des de Guatemala on Pedro Sánchez va manifestar que estava disposat a governar sense pressupostos propis. És allò que les paraules se les emporta el vent. L'actual president del Govern quan estava a l'oposició demanava la dimissió de Rajoy si no podia aprovar els pressupostos, i se n'ha oblidat ràpidament.

D'altra banda aprofità la moció de censura per anunciar que aquesta possibilitat permetia la convocatòria urgent d'unes eleccions avançades. I ara ens diu que vol intentar acabar la legislatura encara que sigui amb un esclop i una espardenya. Pensa Sánchez que a mesura que passin els mesos les possibilitats d'una victòria folgada del PSOE creixen. Però no pensa ni amb les empreses, ni amb l'economia ni amb els treballadors. En definitiva, que allò important és conservar o arribar al poder al preu que sigui. Pedro Sánchez va fer una jugada mestra i aconseguí uns suports que avui no serveixen per governar amb un mínim de sentit comú. La moció de censura va ser per fer fora el PP i punt. No va servir per conformar una nova majoria que tingués com a objectiu un programa que de debò afrontés els problemes reals que avui té el país.

Els pressupostos del PP els desenvoluparà el PSOE fent algunes correccions, basant-se amb reials decrets. Això era impensable fa uns anys i és impensable encara avui en qualsevol lloc mínimament seriós. Però és allò d'Espanya és diferent...

A la política actual hi manca molt de rigor. Entre les televisions, els digitals i les xarxes socials, l'entreteniment és màxim però poca cosa més. Les ideologies han desaparegut i els partits són maquinàries sense escrúpols que busquen el poder al preu que sigui. No es fa estrany, doncs, que candidats com Manuela Carmena a Madrid o Manuel Valls a Barcelona no en vulguin ni sentir a parlar. La confusió és total i massa vegades les enquestes són les que marquen les decisions dels responsables polítics. Això s'ha pogut veure en tot el tema del procés a Catalunya. Ens parlaven d'estructures d'estat, de suports internacionals etc... I a l'hora de la veritat eren mitjans de comunicació escrits, ràdios i televisions que venien fum al dictat d'uns governants independentistes que a canvi del discurs els subvencionaven.

En poc més de mig any han desaparegut del mapa polític personatges com Rajoy, Sáenz de Santamaría o Cospedal. Dels màxims responsables del PP no en queda ni rastre. Però abans d'anar-se'n cap a casa hem vist circular els seus noms en boca dels grans protagonistes de les clavegueres de l'Estat. Un personatge com Villarejo, que és a la presó, els ha deixat a l'alçada del betum.

I mentrestant, els ciutadans assistint a un espectacle lamentable que ha portat que Pedro Sánchez es veiés obligat a cessar ministres per conductes irregulars. Un va durar dies i l'altra, un parell de mesos. Mentre tres ministres més –la de Justícia, el de Ciència i la d'Economia– aguanten el ruixat i es mantenen en el càrrec quan en qualsevol altre país de tradició democràtica ja serien a casa.

No hi ha professionals de primer nivell que arribin a la política. Només funcionaris poden exercir càrrecs públics. La política s'ha convertit en una professió de molta gent que no té ofici conegut. Ho podem veure ara a les eleccions andaluses. La majoria són de professió diputats. La mateixa presidenta de la Junta d'Andalusia va passar de les joventuts socialistes a càrrecs públics, sense haver treballat mai en una empresa i així va una regió castigada per un dels aturs més alts d'Europa. Les municipals no canviaran el rumb. Ara a qualsevol ajuntament mitjà hi ha un munt de gent amb dedicacions exclusives que només serveixen per repartir uns sous totalment fora de mercat, però que permeten viure a cos de rei a una colla de personatges que busquen al preu que sigui un sou d'alcalde o regidor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook