20 de novembre de 2018
20.11.2018

En Marc no surt al balcó

20.11.2018 | 00:30

Per als llacistes, si en Marc Márquez es nega a pujar a un balcó en el qual hi ha una pancarta política, ho fa per interessos comercials, ja se sap, no vol perdre espònsors. I per l'Ibex-35, que ara entre el llacisme està de moda esmentar tothora el malèfic Ibex-35, com si els directius de les empreses que el formen es reunissin cada nit en una cova per decidir com perjudicar els catalans (és igual que la majoria no tinguin ni punyetera idea de què coi és l'Ibex-35, el llacisme no necessita saber, només repetir). El resultat de tanta ignorància i simplicitat és reclamar a un esportista que faci el que no són capaços de fer ni ells ni els polítics que els manegen: plantar cara.

En Marc Márquez fa santament. Si un ha de sortir al balcó d'un ajuntament, el mínim que pot demanar és que estigui lliure de missatges propagandístics que res tenen a veure amb el motiu de celebració. No hi tenen cabuda ni «Llibertat pels presos» ni «Beba Coca Cola» ni «Amanda. Brasilera. 34 anys. Sí a tot». Encara que un cregui que no hi ha d'haver ningú tancat a cap presó europea, que estigui convençut que Coca Cola refresca millor i que sàpiga del cert que l'Amanda és experta i servicial, no és el moment de reivindicar-ho. O acabarem assistint al pregó de les Fires de Girona amb una pancarta de «Finques Madrenas» de banda a banda del balcó.

La publicitat, i demanar l'alliberament dels presos ha passat a ser un acte publicitari des que estan en presons controlades per la Generalitat, s'ha de pagar. En Marc Márquez és molt més conegut al món que l'alcalde de Cervera, de qui ni recordo el nom, que tots els polítics catalans engarjolats i que tot el Govern actual en pes. Si volen fer-se propaganda a costa d'un noi que es juga la vida cada diumenge a dalt d'una moto, que demanin preu i que es posin a la cua.

Si en Marc Márquez hagués callat i assentit, i hagués sortit al balcó publicitari, l'haurien ensabonat en públic però tots s'haurien aprofitat d'ell. Si no hi surt, fan córrer que és per diners. El missatge és: els nostres són bons i despresos, els altres són dolents i avariciosos. No els entra al cap que un esportista triomfador pensi, com tanta gent, que els llacistes són uns plastes que no deixen viure en pau, i que els engegui.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook