Ara fa 50 anys el mestre Josep Viader, director de la Polifònica de Girona, va tenir la idea de crear una coral infantil. Va exposar el seu pensament a Roser Busquets, que formava part de la mateixa Polifònica, i ella va acceptar plenament el compromís. La coral es va dir Saba Nova. De l'encert d'aquella elecció i de la seva acceptació no hi ha cap dubte: aquest 25 de novembre de 2018 al Teatre Municipal de Girona hi haurà la celebració dels 50 anys de Saba Nova. Roser Busquets fa 50 anys que alça la batuta de direcció de Saba Nova, comptant amb el suport d'uns molt fidels col·laboradors que també poden arribar als 50 anys de treball constant.
Saba Nova va començar amb 14 nens i nenes, l'any 1968. Sí que eren d'edats molt curtes, els nens i nenes, però la coral va adquirir ben aviat una veterania demostrada. Roser Busquets explica, per exemple, que només feia 3 anys del començament quan s'accepta la responsabilitat d'acollir a Girona l'Aplec Regional de Corals Infantils, cosa que representa rebre un miler i mig de petits cantaires i acompanyants, una prova que representa la majoria d'edat de Saba Nova, i rebre, també, l'admiració del àmbits del moviment coral de Catalunya. Ara s'han comptat 1.300 nens i nenes que en el mig segle de Saba Nova han tingut un aprenentatge d'exigència, unes vivències de creixement personal, uns viatges inoblidables. El cant coral té fortes arrels a tot Europa i formar part d'una coral i d'una federació té el valor afegit d'una amplitud de mires i objectius d'altura. Les trobades de corals coneixen molta geografia.
I més enllà del creixement educatiu, tant en l'aspecte estrictament musical com en la disciplina de funcionament de grup, l'aportació de Saba Nova en aquells anys seixanta va tenir un valor considerable en el context de la ciutat: resulta que els nens i nenes no tenien encara la plenitud d'oportunitats d'educació musical, com tenen actualment. Saba Nova va oferir un camp obert, qualitatiu i planer, per a iniciació del treball de la sensibilitat musical. I les famílies es varen moure i engrescar, com sempre que els petits es mouen, i es varen estrenar molts diàlegs i mobilitzacions familiars. Faltaven molts anys, encara, perquè Girona assolís el títol de «ciutat educadora», però es despertaven iniciatives, fa 50 anys, projectes diversos que volien consolidar-se, somniadors carismàtics, il·lusions sòlides, i sobretot, sobretot, gent de pedra picada. De tot això, els fundadors i continuadors de Saba Nova poden explicar-ne moltes coses, magistralment.
Girona, la ciutat educadora, que celebra molt joiosament els 50 anys de Saba Nova, deu un reconeixement a la coral emblemàtica que ha donat a la ciutadania un motiu d'alta satisfacció cívica i cultural.
Manllevaré unes paraules que porten una reconeguda autoritat; són paraules d' Oriol Martorell, qui va ser president de la Federació Catalana d'Entitats Corals: «La polifonia té moltes pàgines brillants i glorioses, que omplen de noble i legítim orgull els qui les han escrit. Però en té moltes més de desconegudes i d'aparentment obscures, però que a la llarga són les que de veritat compten. Sense elles res del que s'ha fet no hauria arribar a bon port: ni els èxits tan merescuts ni la constant presència -educadora, formativa, sensibilitzadora- davant dels públics més heterogenis del nostre poble i de més enllà de les nostres fronteres.»
Aquestes paraules tan definitives com exultants les va dir Oriol Martorell per felicitar la Polifònica de Girona, amb motiu de celebrar els seus primers 25 anys. Ara el mestre ja no és entre nosaltres, però m'ha semblat que era una ocasió per fer-les resonar novament en la celebració dels 50 anys de Saba Nova, que va néixer d'aquella Polifònica.
Per les vostres pàgines brillants i per les més desconegudes, Saba Nova, moltes felicitats.
