Cartes

Lluís Torner i Callicó | GIRONA

De ben segur hi haurà qui ens tit-lli de sentimentals -en especial pel que fa als més joves- però de ben segur molts dels que, com nosaltres, estan vorejant els vuitanta, ens porta molts records, i hi estaran d'acord. Ens referim a l'aparició del dibuix d'un bonhomiós personatge, que mitjançant els contes, pel·lícules i ninots, ens havia fet companyia en la nostra infantesa, es tracta de l'emblemàtica figura d'en Mickey; al cap de ben poc compartida amb la seva inseparable companya Minnie. Aquesta simpàtica parella, juntament amb en Pluto i en Goofy, que anaren sortint més tard, a través dels diferents mitjans -ja abans esmentats- proveïts de la seva proverbial simpatia, que tan bé varen saber plasmar en llurs cares bonhomioses i en les seves historietes, els creadors dels dibuixos, ens feren passar unes molt bones estones; sense necessitat de les lluites i baralles, que surten en alguns dels contes actuals.

Com sol passar sempre, alguns empresaris, del tèxtil i de les joguines, ho varen aprofitar de cara a la seva comercialització; la qual cosa, ara, aprofitant l'aniversari, sembla que es tornarà a repetir. Tot i així, ens plaurà veure com, les imatges d'aquells entranyables personatges, tornen un xic al moment actual. És el nostre parer.

Una olla de grills

ÀNGELA FERRER I MATÓ | GIRONA

Quina vergonya aliena estic passant! El Parlament s'ha convertit en el que a la meva infància en dèiem una olla de grills, és a dir un lloc on tots criden, s'esbardufen i es diuen de tot. És una veritable vergonya veure persones adultes que es considera que tenen almenys certa educació i que es diuen de tot i a més de manera totalment grollera. Què podem fer els professors per educar els joves intentant inculcar-los bones maneres si després veuen i senten com s'esbatussen i s'increpen els principals mandataris de la nació? Com podem inculcar valors de moralitat si presencien aquestes batusses barrueres i de total mala educació? Una completa vergonya aliena m'envaeix en veure fins on s'ha arribat. De veritat si aquestes persones ens han de dur a bon port anem ben arreglats. Quan era petita i ens enfadàvem com a molt dèiem «cul d'olla» al que buscava gresca i era per nosaltres i llavors el pitjor insult i al que se l'havia merescut l'arraconàvem com un apestat. Mes ara escoltant els parlamentaris quedes garratibat pels insults i grolleries que es diuen. Què deu pensar Europa? Que som uns salvatges sense modals ni educació. De veritat s'hauria de fer una bona bugada i posar gent sana, educada i que sàpiga parlar amb respecte al contrari encara que no pensi com ell/a. Si seguim així que Déu ens agafi confessats.

Sexualitat i adolescència

Maria Salip Calvo | Girona

Molt encertada la carta de la Sra. Betina Sala envers el tema dels avortaments en adolescents. Cal urgentment una correcta pedagogia sobre afectivitat, amor, responsabilitat. Durant molts anys s'ha portat a terme una educació sexual incompleta basada en la genitalitat i l'ús a dojo d'anticonceptius, preservatius i darrerament la píndola postcoital, una bomba hormonal gens recomanable per a les dones i menys per a adolescents. El sexe sense amor és deshumanitzador. La persona humana no pot ser objecte de plaer sinó subjecte d'amor. L'educació sexual aquí i ara contempla la persona com un animal que va de 4 potes i té en el mateix nivell el cap, el cor i els genitals. Però les persones anem dempeus i tenim més alt el cap, després el cor i a la part baixa els genitals. No es pot banalitzar el sexe perquè s'acaba menyspreant la vida. És injust que la píndola postcoital i l'avortament vagin a càrrec de la SS i els maldiabètics hagin d'abonar els costos d'un sensor de glucèmia per evitar hiperpunxades que fan que acabin com coladors.