29 de novembre de 2018
29.11.2018

Amabilitzar les ciutats

29.11.2018 | 01:03

La sostenibilitat és un concepte abstracte, de difícil definició però imprescindible per entendre les ciutats del futur. Fa molt poc que, a nivell global, la població que viu en les ciutats ha superat la que viu en l'àmbit rural, però a casa nostra aquesta tendència fa temps que està consolidada. Només cal mirar el creixement de la població a la costa catalana i com paral·lelament es va despoblant el Pirineu. Hi ha una Catalunya urbana molt densament poblada i una Catalunya rural cada cop més buida. Però més enllà de les causes que han provocat aquest desequilibri, és molt important entendre com ha anat canviant el concepte de ciutat.

Abans les ciutats eren espais molt densament poblats, contaminats, amb una alta congestió en temes de mobilitat i amb pocs espais verds molt concentrats. Durant el segle passat, la indústria ja va ser desplaçada a l'exterior de les ciutats, però, amb l'extensió urbana, polígons i ciutats es barregen cada cop més a allò que anomenàvem perifèries.

Un dels canvis principals que ha comportat aquest decantament cap a la concentració urbana és la conciència que cal deixar enrere el clixé tradicional amb el qual ens hem referit a les ciutats i caminar cap a espais més agradables, més amables, més sans i relacionals. Els ciutadans ens havíem conformat amb la càrrega que comportava viure en una ciutat. S'havia assimilat de manera natural. Però mica en mica, amb polítiques públiques desacomplexades, amb conscienciació per part de l'opinió pública, però sobretot per l'exigència dels mateixos ciutadans –sobretot de les noves generacions– això està canviant.

Ara les ciutats no són simplement concentracions urbanes i humanes sinó que a més han de tendir a una qualitat de vida més agradable i sostenible.

I és que l'aposta sostenible és indestriable del futur de les ciutats. Una tendència a millorar la quotidiantitat i els usos que es fan de la ciutat, deixant enrere els usos intensius de l'espai urbà.

Hi ha molts canvis que, vistos amb una certa perspectiva, són encara més evidents: la pacificació dels centres urbans, l'extensió del transport públic a tots els barris, els quilòmetres de carrils bici, els parcs i zones verdes, la gestió dels residus, entre altres coses. Però ara estem en un moment de fer un pas més. Un pas que pot ser definitiu per garantir a les ciutats uns estàndards de vida equiparables a les zones menys urbanitzades.

I això passa per «naturalitzar» les ciutats, per relligar la ciutat amb el seu entorn i fer que la ciutat no visqui d'esquenes a l'entorn natural que l'envolta. La recuperació del riu Manzanares a Madrid va en aquesta línia, la vida ha tornat al riu, que alhora ha estès la natura per tota la seva trama urbana. El projecte Vora de Girona de relligar entorn i riu amb la trama urbana també va en aquesta direcció. Fer més permeables les vores entre natura i urbs. Això, sens dubte, canvia la mirada antiga sobre la ciutat i qui més en surt guanyant són els ciutadans. Sobretot perquè afecta principalment els barris més perifèrics.

Hi ha tres maneres de fer aquest nou salt, i saber-les combinar és clau: la visió política en la gestió pública, la conscienciació i les mesures punitives. La visió i la gestió política és clau, la conscienciació, necessària, però molt sovint s'ha posat un excés d'atenció en la sanció com la mesura més efectiva.

Cal que les tres es conjuguin alhora, però també és important no carregar tot l'esforç en la sanció. Perquè pot ser contraproduent. Ho estem veient a França amb la revolta de les «armilles grogues», en què part de les classes mitjanes i populars veuen com aquests canvis que en teoria els beneficien es tradueixen sempre en un encariment del cost de la vida. Un cost que difícilment molts poden assumir.

El procés és inevitable i en benefici de tots, però a vegades cal abandonar els despatxos i trepitjar el carrer per veure com pot ser més natural aquest canvi.

Totes les pel·lícules futuristes imaginaven les ciutats del futur com a espais foscos, perillosos i molt contaminats. Ens imaginàvem que la tendència seria a pitjor. Ara, passats els anys, veiem com la tendència ha estat a la inversa. Una tendència que s'intensificarà. Anem cap a les ciutats amables, sostenibles i a escala humana, on el pas a l'entorn natural és molt més gradual i on la natura entra al cor de les ciutats. Però cal fer-ho bé, sense l'arrogància del que sap el que ve, sinó amb la senzillesa del qui trepitja el carrer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook