Josep Borrell ha de plegar. És un imperatiu ètic i polític que deixi el ministeri un cop que la Comissió Nacional del Mercat de Valors, CNMV, l'ha condemnat a una multa per haver utilitzat informació privilegiada quan era conseller de l'empresa Abengoa. El 24 de novembre del 2015 se'n va vendre 10.000 accions per un total de 9.030 euros; tot just després, la companyia feia suspensió de pagaments i el valor de les accions desapareixia. La CNMV considera que Borrell sabia el que passaria i per això es va afanyar. L'ara ministre, al seu moment, va al·legar que només va desprendre's del 8% de la seva participació, un paquet que de fet pertanyia a una persona propera. És a dir, que li va fer un favor, a aquesta persona. Si li sabia greu haver-li aconsellat una mala inversió, li podia haver tornat els diners de la seva butxaca, però en lloc d'això va fer un ús abusiu d'una informació confidencial en benefici propi. Aquesta és la mena de deshonestedat que hauria d'impedir l'accés a un ministeri, on se suposa que una moral de ferro és indispensable, ja que cada dia passen desenes d'informacions confidencials per la taula del ministre, i a la del Consell de Ministres se'n posen cada setmana de molt comprometedores.
Saltarà Borrell? Podem ho demana, i també la dreta patriòtica. Potser el més espanyol dels ministres catalans que ha tingut el PSOE comptava que aquesta condició el blindava. El psicodrama de l'escopinada que ningú no ha vist anava en aquesta direcció. Clavar garrotades a l'independentisme fa guanyar punts davant l'opinió conservadora. Potser creia que no es paga igual una relliscada si has rebaixat les peticions de pena a Junqueras i companyia, com la reprovada ministra de Justícia, que si compares ERC amb un femer i llances la brama desqualificadora del míssil de saliva. Però som a la recta final de la campanya electoral andalusa, un moment en què tot s'hi val i no es coneixen amics ni es reconeixen coincidències.
Unes eleccions amb omnipresència de la qüestió catalana, fet que sorprèn els comentaristes d'aquí. Però no hem de perdre de vista que unes eleccions andaluses són unes eleccions espanyoles. La identificació d'Andalusia amb Espanya és absoluta. Si no ens va estranyar que les eleccions del land de Hesse es plantegessin en clau de continuïtat de la Merkel, tampoc ho ha de fer que a Sevilla es parli de la qüestió catalana, que és el gran tema de la política espanyola.
