La majoria de les persones no sabem per què es trenquen les coses. Rocío Jurado deia en una cançó que a ella i al seu xicot se'ls va trencar l'amor de tant usar-lo. Però nosaltres parlem dels objectes que es fan miques quan se'ns s'escorren d'entre les mans. Per què aquesta tassa de ceràmica, que fa uns segons es trobava sencera sobre la taula de la cuina, es troba, després que li hàgim donat sense voler un cop de mà, partida en dues meitats a terra? Resulta estrany també que en ajuntar aquestes meitats no tornin a abraçar-se com dos siamesos cruelment separats. Què dimonis ha passat aquí? Què és el que enllaça les diferents parts d'una gerra o d'un got de vidre perquè, un cop trencat aquest enllaç, la gerra o el got no tornin al seu estat original?

Per què es trenquen les coses?

Ni idea. Hi deu haver qüestions d'ordre químic o poètic per les quals ens preguntem poc. El misteriós és que no hi hagi manera de reposar aquests enllaços. Hi ha el Pegamento Imedio, és clar, però el Pegamento Imedio, com el Supergen, són la constatació d'un fracàs. Vinc donant voltes a aquesta qüestió, la de per què es trenquen els objectes, des que era petit, però mai em vaig atrevir a preguntar, entre altres coses perquè ignorava a qui: al professor de Ciències o al de Literatura? Als meus pares, per descomptat, no. Els meus pares vivien en un món en què tot estava trencat i es notava d'una hora lluny que això els feia mal. Si haguessin sabut la manera de posar-hi remei, ho haurien fet. Parlar d'això era una manera de furgar en la ferida, així que millor callar.

Casa meva era, doncs, plena de gerros enganxats amb alguna mena d'engrut casolà. I no només gerros, sinó plats, palanganes, bidets... Vivíem en un món trencat i recompost de qualsevol manera amb els adhesius de l'època. Cada època té els seus adhesius com cada moment històric té els seus refranys. Llavors es feia servir molt el de «tant d'anar el càntir a la font arriba que es trenca». I és que els càntirs també se n'anaven a la merda, és clar, com l'amor, de tant usar-los. En fi, que vaig a veure si esbrino si es tracta d'un problema químic o poètic i els ho explico a vostès en un altre moment. Que tinguin un bon dia.