05 de desembre de 2018
05.12.2018

Cartes

05.12.2018 | 00:17

Ampliar la base independentista o esgarrapar vots?
Joan Boronat Lecha BLANES
Puja o baixa el PDeCAT, baixa o puja ERC, puja o baixa la CUP, però, partidaris i contraris a la independència varien molt poc, cosa que vol dir que els polítics ho tenen molt mal enfocat. Canviar el nom d'un partit o inventar-ne de nous no farà créixer l'independentisme; crear nous organismes, com el Consell per la República, o establir delegacions a l'estranger per donar a conèixer Catalunya al món no farà augmentar el nombre d'independentistes. Això sí, augmenten els càr­recs, que implica nous sous i menys pressupost social (deixant de banda l'espoli fiscal per part de l'Estat); però, els independentistes continuem essent els mateixos, però més irritats, i si nosaltres ens irritem, què no faran els no independentistes?
Per augmentar la base social independentista, que és l'objectiu principal (a banda d'alliberar els presos polítics), s'ha de revertir l'estratègia: simplificar el Govern, eliminar càrrecs de con­fian­­­ça i sous a exmandataris; trac­tar els polítics que acabin el mandat amb els mateixos drets, ni més ni menys, que qualsevol treballador que perd la feina. Amb aquestes mesures, segurament les protestes dels vaguistes es dirigirien contra el Govern espanyol i no contra la Generalitat.
I com ja exposo en una carta publicada al DdeG el 21/10 «És l'economia, estúpids», els partits catalans haurien de votar a favor dels pressupostos del PSOE, pe­rò sense condicions, fent públic als quatre vents que no ens creiem les promeses d'invertir a Catalunya, ni 3.200 milions ni el que ens deuen. A veure si així es convenç més gent de l'espoli estatal. Considerant que es va donar suport a la moció de censura, ara és incoherent i ridícul no donar suport al 100% als pressupostos i insinuar que, potser, es podrien aprovar alguns punts en concret, com el cas de les pensions, etc.


He rebut una carta
Xavier Serra Besalú GIRONA
Ara mateix, dissabte u de desembre, acabo de rebre una carta. És d'un presoner per raons polítiques, a qui aprecio tot i haver-lo saludat personalment només un cop.
Me'l crec: se sent discriminat en els seus drets. Resulta que el Tribunal Constitucional li bloqueja intencionadament l'accés a la justícia europea amb una bar­roera actitud: admet tots escrits d'empara per no resoldre'ls i així aturar que pugui accedir al Tribunal Europeu dels Drets Humans. El que caldria fer en 30 dies fa més d'un any que està congelat per algú. Quina dolenteria!
Em fa fàstic que facin això a en Jordi Sánchez i als altres presos, igual que si li fessin a vostè, senyora o senyor que em llegeix. Expressa la misèria moral d'alguns mals funcionaris de @justiciagob.
Els catalans som líders en la lluita contra el menyspreu per motius de raça, gènere, riquesa o religió: no admetem discriminacions. Vergonya de justícia espanyola!: ho he dit prou clar?
Qui pot voler viure en un Estat injust, en mans d'una oligarquia tan penosa?


Bertolucci
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Del cineasta Bernardo Bertolucci, que ens ha deixat aquesta setmana, en ressaltaria les seves grans produccions de pel·lícules ja clàssiques. Bertolucci (Parma, 1941-Roma, 2018) va ser un director de grans èxits de públic. Recordo quan es va estrenar la versió que va fer de l'obra literària de Paul Bowles El cel protector, com va transmetre la bellesa dels paratges del desert, així com el silenci absolut al cinema durant la projecció. Ara hi seria trencat per algun mòbil, que llavors no existien. De «L'últim emperador» recordo la grandiositat dels escenaris que ocupaven tota la pantalla amb un munt de personatges, com també quan vaig veure El petit Buda. Pel·lícules històriques fetes amb grans actors i mitjans, però sobretot amb un gran talent.
Un homenatge a la seva obra ara seria tornar a veure una d'aquestes grans obres cinematogràfiques o qualsevol altra dirigida per ell. Totes porten el segell personal d'aquesta figura important del cine italià i europeu, considerat un dels creadors més destacats de la història del cine de les últimes dècades. Encara que també discutit per totes les declaracions polèmiques que va fer no fa gaire al voltant del rodatge de L'últim tango a París.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook