La irrupció de Vox a la Junta d'Andalusia, no per anticipada, és menys dolorosa. Un fenomen que ni és conjuntural -la ultradreta està pujant perillosament a molts països occidentals i Amèrica Llatina- ni puntual: malauradament, sembla que la seva entrada a les institucions espanyoles no ha fet més que començar (ja és irònic, per cert, que hagin entrat a la Junta andalusa quan el seu programa diu, literalment, «suprimir autonomies»). Estem parlant d'un partit que proposa derogar la llei de violència de gènere, eliminar l'avortament de la sanitat pública o suprimir la paritat de les llistes electorals, entre altres barbaritats. Fins i tot Manuel Valls, potencial candidat de Cs a Barcelona i que no es pot considerar d'extrema esquerra, ha demanat a Rivera i Casado que se n'allunyin. Aquests, però, no semblen estar per la labor: la temptació del poder és més gran que no pas la vergonya de pactar amb algú alabat per Marine Le Pen i l'exlíder de Ku Klux Kan.
Avui, Vox vol fer soroll a Girona, on en els darrers mesos ja ha presentat denúncies contra ajuntaments i contra Madrenas. Al cap i a la fi, fer soroll, populisme i que es parli d'ells és el que els interessa. No s'ha de caure en l'error d'atribuir-los més importància de la que tenen, però tampoc tancar els ulls davant l'amenaça.
