Per dur que sigui el missatge de les eleccions andaluses -i ho és- no hauria de sorprendre'ns. El PSOE andalús ha gaudit d'una solidesa quietista, immutable en aparença, les raons de la qual no és el moment d'abordar. No obstant això, és el moment de fer-se una pregunta cabdal: Algú creia que la seva hegemonia, i més després de tanta esbandida, mal pas, clientelisme, corrupció i altres xacres, algú creia, dic, que duraria eternament?

Ciutadans i el PP, en parlar gairebé tot el temps en clau catalana i fins i tot posar en dubte la mateixa arquitectura de l'estat de les autonomies, han preparat el terreny als descerebrats que esperen una reacció marcial davant l'«estat de coses», em refereixo per si hi ha algun dubte a Vox. Se'ls veu còmodes i riallers.

Quan l'estrateg de Donald Trump, Steve Bannon, va desembarcar en aquest costat de l'oceà ho va fer amb les alforges ben plenes i la intenció clara i pregonada: enfonsar l'edifici liberal europeu i alimentar tota mena de moviments patrioters, disgregadors, de recel, xenofòbia, masclisme i odi a l'immigrant, al marieta i fins i tot al modern. Els moviments neofeixistes tenen tant perill com un mico amb una pistola, però han après: no els veurem desfilar amb camises marrons, sinó que trauran nenes mones -ja en vaig veure una la nit electoral- i mantindran un respecte aparent a les garanties individuals i la democràcia que per a ells serà simple tràmit per a la provisió de càrrecs. És una dada del nou joc polític i tenen valedors molt importants, i rics, a Davos.

Compte amb exagerar el postureig antifeixista, a mi també me n'entren ganes, però cal evitar-ho amb totes les nostres forces: això també alimenta els feixistes de manera semblant a com la política prohibicionista anima i cotitza a l'alça el tràfic de drogues. Així que discreció i bona baralla. No sé el que podrà fer la Internacional Progressista de George Sanders, però ja està rodant i això és bo. Seria millor aconseguir una veritable Europa social l'absència de la qual és la causa última d'aquests mals.