El coneixement, en l'àmbit científic i en el tecnològic, suposa dissenyar sistemes amb una exactitud total, per saber quina és la seva dinàmica. Tot seguint el criteri dels editors del llibre Entropy, Information and Evolution, Bruce H. Weber, David J. Depew i James D. Smith, si no es té aquesta certesa, es poden produir errors que facin inútil el coneixement. Hi ha programaris que aprenen i evolucionen sense intervenció humana. Els investigadors progressivament estan utilitzant els equipaments autoorganitzats en tot tipus de tasques. La teoria de sistemes complexos és la branca que es dedica a comprendre com operen i com es poden aprofitar aquests elements. En opinió d'Eric K. Drexler, autor de Radical Abundance, l'autoorganització pot dominar camps com la biotecnologia, la nanotecnologia o el software. Com assenyalava Eric D. Beinhocker en un article publicat en el Journal of Institutional Economics, el progrés probablement provindrà de l'establiment i la sofisticació de sistemes autoorganitzats, en contrast amb el coneixement al detall del progrés clàssic. Per a Carl Benedikt Frey i Michael A. Osborne, que van editar The Future of Employment, el coneixement científic i tecnològic serà el recurs estratègic en el futur. Aquest és el factor més important a l'hora de generar innovació. La producció i l'aprofitament del coneixement marcaran les diferències entre les entitats competents.
