Qui és més insensat, el president català quan invoca la via eslovena, o el president espanyol portant, l'any 2018, la guerra dels Balcans al Congrés dels diputats? És possible que una aliança planetària d'insensats guiï avui els nostres destins.
D'aquesta insensatesa s'alimenten els hereus de la CEDA, la vella confederació espanyola de dretes autònomes. Uns partits polítics que són un perill majúscul. Els seus anhels per fer-se amb un poder que consideren patrimoni seu, els ha portat a convertir Catalunya en un camp de proves nuclears. Exigir l'aplicació de l'article 155 i, ves a saber si provocar que s'apliqui, és d'una imprudència sense precedents.
Són tan piròmans com els actuals CDRs, reduïts ara mateix en grups petits que promouen accions que només serveixen per privar a l'independentisme de replegar-se per poder, així, refer la seva estratègia, després de l'andanada que li ha etzibat l'Estat, decapitant tots els seus lideratges. Els CDRs, que inicialment estaven formats per activistes de diferents partits independentistes, cada vegada van quedant més limitats i alimentat-se de l'extrema esquerra.
En aquesta situació de permanents turbulències, els hereus de la CEDA troben l'escenari idoni per tornar a treballar per a la construcció de la «civilització cristiana», somiada per José Maria Gil-Robles, que en plena segona República reivindicava utilitzar la democràcia com a instrument per arribar al poder i, una vegada aconseguit, suprimir-la. A Espanya no va ser així. Per fer-se amb el poder, els militars, amb el suport d'aquella dreta, van haver de perpetrar un cop d'Estat i provocar una guerra amb centenars de milers de morts. Qui sí que va seguir la doctrina Gil-Robles va ser Adolf Hitler, que va arribar al poder per la via democràtica per, després, massacrar la democràcia.
La CEDA és l'autèntic perill per a Catalunya i per a Espanya. Només un pacte, encara que sigui temporal i revisable, entre la resta de partits pot barrar el pas al triumvirat de la demagògia, que té un objectiu: liquidar la diversitat, a base de destruir el rival.
Tot està perdut si Sánchez comet el greu error de Zapatero de sucumbir davant del clima terrible que hi ha de nou i que només sap instrumentalitzar la dreta. Tot està perdut si Torra es converteix en un putxinel·li dels CDRs.
