17 de desembre de 2018
17.12.2018
Diari de Girona

Francesos de veritat

17.12.2018 | 06:00
Francesos de veritat

Més aviat que tard veureu rodar el cap d'Emmanuel Macron i rodarà tan bé que, com en aquella memorable novel·la de Chester Himes, avançarà la noia del patinet.
La guerrilla de les armilles grogues no només ha assetjat París, sinó que ha après a dir mentides, com els fabricants de cotxes que falsegen el programari que expressa les emissions perquè facin olor a net, com un acte nou. Gràcies als pocs mitjans que s'han atrevit a publicar reportatges sobre aquesta rebel·lió ciutadana, sabem que hi ha entre ells votants de Le Pen, però també de Macron (penedits) i rebels amb causa com els que van pastar multituds el 15-M, un capital social malgastat en part per la cúpula de Podem i les seves incessants endevinalles.
Diuen, els rebels mestissos, que més contaminen altres. I que estan farts de pagar impostos (amb això funciona el gegantí sector públic francès, no?). Tot i que tenen raó en assenyalar que els més rics no els paguen. Ja pot Macron suggerir fluctuacions borsàries en el preu del gasoil o aprovar una moratòria de sis mesos per al nou impost, no tots juguen a la Borsa.
Veig les cares dels rebels transversals i treu el cap la gent de veritat. Els que s'abriguen amb caçadores i gorres de llana, els que condueixen furgonetes rebentades, els que han de decidir entre arreglar el seu vehicle o la nevera on guarden el paté i els formatges de llet crua, que es fan malbé amb només mirar-los. Gent real i farta, expulsada de les ciutats per l'especulació de l'habitatge i que, si agafa el cotxe, l'esperen els radars, les multes, el cinturó obligatori, la ITV i els flics. Gent que s'escalfa el cos amb cafè (dolent, no n'hi ha de bo a França) i uns glops de blanc o de rouge (d'això, en sobra).
No tenen l'elegància epicomilitar dels bolxevics i a Macron li deuen semblar salauds de pauvres. Un garbuix impur enllumenat per tota classe de mares, un precipitat sense pedigrí, una tosca coalició d'humiliats que canten La Marsellesa, jo em fixaria en la seva lletra. Deia Adorno: la burgesia va viure prou per corrompre els seus fills.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit