Els resultats finals de les eleccions andaluses foren una autèntica sorpresa. Ningú no pensava que Vox podria enfilar-se fins a la dotzena de diputats. Tots els analistes opinen que la campanya fou decisiva per a la formació de Santiago Abascal. L'estratègia de la presidenta de la Junta no va estar gens encertada. Es pensava que Vox restaria vots als seus oponents i a l'hora de la veritat Susana Díaz ha estat la gran víctima de l'aparició d'un partit que vol eliminar les autonomies, retornar les competències a l'Estat o tancar Canal Sur.

L'expresident Aznar, que ara torna a tenir un cert protagonisme al PP, presumeix sempre d'haver unit les dretes. Rebia vots que anaven des d'electors liberals fins a seguidors de l'antic règim. No cal dir que en l'etapa de la transició molts personatges procedents del franquisme s'escamparen arreu. La majoria es refugiaren a l'Alianza Popular « de los siete magníficos» de Fraga, però els més autèntics van anar des de Fuerza Nueva a altres grups més residuals. També la UCD en va arreplegar una bona colla, malgrat que amb el temps Adolfo Suárez fou considerat com un dels principals traïdors del Movimiento Nacional.

Ara massa fàcilment es parla de Vox com a hereus del franquisme. I no es pot ser tan simplista. Aquest partit a Andalusia ha aconseguit molts vots procedents de la classe treballadora. D'una colla de persones que cobren subsidis de pena i que veuen com un perill la immigració. Si a més a més els seus líders en saben fer demagògia, és lògic que un sector de la població els faci confiança. D'altra banda, la corrupció ha fet molt mal. No només a la Comunitat de Madrid, sinó també a Andalusia. I això els ha anat a favor sense cap mena de dubte.

La immigració i la corrupció han ocupat molts mítings dels candidats de Vox. Però també han sabut treure suc de la crisi territorial. I en aquest sentit Catalunya ha estat la protagonista en el centre del debat. El PP i Ciutadans demanaven l'aplicació de l'article 155 des d'una posició radical, fruit dels posicionaments de la gent de Vox.

L'Estat espanyol viu avui una crisi política important. No hi ha un lideratge clar i el president del Govern és fruit d'una moció de censura que aplegà grups totalment diferents, però que volien defenestrar Rajoy. Amb només 86 diputats és gairebé impossible governar un país des d'un punt de vista parlamentari. El Govern no aprova els pressupostos i vol allargar una agonia que no porta enlloc. Al costat d'això, les grans qüestions i reptes pendents resten sobre la taula, sense resoldre's. L'oposició parlamentària fa ja només uns discursos destructius que juguen només als resultats electorals al preu que sigui. I és en aquest marc que la ultradreta arriba a les institucions i avui ja a les corts espanyoles les enquestes li atorguen una trentena d'escons.

Aquesta crisi generalitzada juga a favor de Vox. I més ara quan s'ha pogut comprovar que el seu vot és útil i a la vegada pot ser determinant. Sense Vox, Susana Díaz hauria continuat al Palau de San Telmo. A capitals com Madrid, València, Sevilla o fins i tot Barcelona pot esgarrapar milers de vots que a la llarga poden perjudicar les expectatives electorals d'un PP que viurà una autèntica prova de foc a les eleccions municipals. No s'ha d'oblidar que el partit de Casado a Andalusia ha perdut set escons i més de tres-cents mil vots. Això sí, ho han sabut dissimular força bé i malgrat la reculada poden aconseguir la presidència si Cs i Vox voten Moreno- Bonilla. L'electorat s'haurà de conformar amb una dreta fragmentada. Veurem si aquesta divisió fa canviar el panorama polític. El creixement de Vox no necessàriament ha d'afavorir els interessos de Pedro Sánchez, que continua dubtant sobre la data electoral. Els dos blocs dreta i esquerra tindran uns resultats molt igualats segons les enquestes. En aquest sentit els independentistes podrien tenir la darrera paraula. Al temps.