Aquest Nadal seguirà la guerra a Líbia, a Síria, on els kurds han estat abandonats a la seva sort, però tot i així Europa celebrarà tres quarts de segle sense cap conflicte generalitzat al seu territori, la primera vegada que això passa des de fa molt. I en més de cent països on deu anys enrere es passava gana podran organitzar un àpat familiar amb pinya, salmó i xai després d'haver estalviat -perquè fins i tot hauran estalviat- uns dòlars.
Quan els missioners cristians van arribar a l'Índia, els hindús van descobrir que també ells parlaven d'un redemptor que es va encarnar per redimir el món i redreçar les nostres malanances. Els missioners li deien Crist i ells, Krishna, fins i tot s'assemblaven en el nom. M'imagino el seu somriure lluminós, exaltat. Van sentir una gran decepció al saber que la visita de Crist era única i irrepetible (només arribaria al final de la pel·lícula amb els que els agraden els llargmetratges); ells, que ja havien engalanat les vaques, els llogarets, els arbres sagrats, el lingam de Shiva i els senders perfumats del temple.
Mai he rebutjat l'ajuda del Cel, però res de bo passa sense la nostra diligència o, com diu el Nobel de la Pau Muhammad Yunus: «Al món real pocs es comporten amb l'egoisme extrem en què es basa la teoria econòmica clàssica». Sí, però aquests pocs frenètics tenen la capacitat d'embrutar d'una horda de micos amb diarrea. Només compta allò que estimes.
Qui no beu de la saviesa s'ha de conformar amb les octavetes del centre comercial on apareix, indefectiblement, un senyor amb els cabells taronges: com Garfield, però la meitat d'intel·ligent que el gat. Aquest senyor et promet que seràs feliç quan puguis canviar d'aspiradora. L'aspiradora és una fàbrica d'aspiracions, per alguna cosa es comença. El cotxe elèctric millorarà l'aire de les ciutats, però el liti de les seves bateries s'empra, també, per a certes pertorbacions de la ment. Conflicte d'usos. Imaginin un paio nerviós al volant d'un cotxe sense haver-se pres la pastilla. Ull a la carretera i bon Nadal.
