Els animals, les nostres bèsties, tots aquells éssers que viuen o conviuen amb nosaltres, a les cases, a les granges o als camps, passejant o pasturant, els que ens acompanyen o aquells altres dels que vivim, dels que ens servim. A mesura que ha anat canviant la forma com els tractem, ha anat canviant també la nostra sensibilitat. De l'animal que alimentàvem i, passat el temps d'engreix, matàvem per menjar, a les indústries càrniques que els tracten com a objectes, i als escorxadors, que fan exactament el mateix. Frédéric Lenoir reclama una ètica per als animals, precisament perquè som l'espècie «més conscient i més poderosa», precisament perquè hauríem de ser «protectors i servidors del món», cal que l'ésser humà «faci servir les seves forces no pas per explotar i destruir aquestes formes de vida, sinó per protegir-les i fer-los servei».
Arribem, doncs, al final de l'any amb dues notícies que ens han corprès, en tot el sentit de la paraula. D'una banda l'assassinat de la gossa «Sota», a mans d'un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Tot sembla indicar que, en l'intent de detenir l'amo (un noi que venia polseres i que vivia al carrer), un agent va matar l'animal d'un tret al cap. Enmig del carrer. De sobte. Per res. L'altre cas és la legislació sobre el benestar animal redactada pel Parlament de les Illes Balears segons la qual s'impedia la mort del toro en les corridas. El Tribunal Constitucional, a petició del PP, acaba de decidir que no, que les corridas no es toquen, i que al toro l'han de matar, sí o sí, per no desvirtuar la festa, que és patrimoni nacional (de la seva nació) des del 2013. Han bloquejat qualsevol intent de limitar la crueltat, fins i tot contra la voluntat popular feta llei. Dos exemples de mentalitats brutals i retrògrades, a la contra dels temps.
