29 de desembre de 2018
29.12.2018

La roda atropella

29.12.2018 | 01:01

John Chau, un nord-americà de 26 anys, estava convençut que els illencs de Sentinel del Nord (a l'arxipèlag d'Andaman i Nicobar, a l'est de l'Índia) havien de conèixer l'existència de Déu i es va saltar les lleis que li prohibien l'entrada. Els 200 habitants de l'illa viuen en una prehistòria protegida i no volen relacions amb l'exterior. Chau volia cristianitzar l'últim bastió de Satanàs –al qual tampoc coneixen– va pretendre mimetitzar-se amb ells quedant-se en calçotets negres i va morir assagetat.

Llàstima a part, Chau pot semblar un torracollons del segle XXI, quan se sap que aquests pobles, sense el nostre sistema immunitari, poden morir en contacte amb nosaltres, però no és tan diferent de Mario Vargas Llosa, un magnífic escriptor llorejat amb el Nobel, que els portaria el capitalisme, unes vacunes i una mestra si tinguessin petroli sota els seus peus.

Impressiona que aquests preneolítics no hagin descobert la roda, sobre la qual es basa gairebé tot el que fem, ha transportat i accelerat la civilització des de fa uns 5.500 anys i ha canviat a la humanitat a través dels segles i a cada humà, de vegades diverses vegades al dia.

Només cal veure el desdeny d'alguns automobilistes (que fan servir quatre rodes) pels ciclistes (que en fan servir dues). Dues rodes més donen un avantatge que alguns somatitzen en superioritat: vegeu la malvolença de tant ciclista amb el vianant.

Ignoràvem quina relació s'anava a establir amb les rodes dels patinets, aparentment innocents com la infància en la qual vam aprendre a usar-los, però després de milions de molèsties a la vorera i a la calçada, ja han aconseguit la primera víctima, una dona gran vianant. Com la roda, quan arriba rodat o de cop, canvia a l'humà i, tantes vegades, l'atropella.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook