Va acabar l'any del pintor Bartolomé Murillo portant-me al cap La sagrada família de l'ocellet, una escena de felicitat domèstica en la qual Maria fila i Josep atén el petit Jesús, que sosté entre els dits un ocellet que allunya de la mirada caçadora d'un gos. Són bells i estan sans en una casa humil i neta per ser també fusteria. Totes les mirades convergeixen en el nen, rosat, ben alimentat i vestit. La llum cau sobre la família i s'esvaeix en una cantonada i sobre la taula de fuster. Tot és amable per a la sensibilitat de 1650, quan el mestre sevillà va acabar aquest oli.
Una associació d'idees estranya muda La sagrada família amb ocellet a Famaztella amb ocellet en llegir que Ana Botella (que va ser alcaldessa per la gràcia d' Aznar) és «responsable directa» que, a l'octubre de 2013, l'Ajuntament de Madrid malvengués, sense condicions, concurs ni taxació, 1.860 habitatges públics a dos fons voltor. Famaztella (de Família Aznar Botella) és la societat limitada d'aquests dos polítics liberals i els dos fons voltor eren de Blackstone, el major propietari d'Espanya.
Els fons eren voltors i el propietari, una àguila que va doblar el preu dels lloguers i va produir una descàrrega de desnonaments en famílies de pocs recursos que, per això mateix, havien accedit als habitatges. Aquesta subhasta de patrimoni públic va produir un incommensurable dany privat amb càrrec polític a «la duresa de la crisi», «els ajustos necessaris» i a «posar-se les piles per fer els deures».
El Tribunal de Comptes ha condemnat Ana Botella, 6 regidors i un càrrec de confiança a pagar 2,8 milions d'euros, cada un. Serà recorregut i llarg, però el que resulti serà un quadre sobre la temàtica sagrada del segle XXI.
