Cartes

Xavier Serra Besalú girona

No puc trobar a Twitter la darrera «broma» del PP, al seu compte oficial, en què es desitja la mort del president del Govern espanyol. Ells l'han esborrat. He de reconèixer que -amb tant de compte i tanta pressa- a tots se'ns han escapat tuits equivocats (que no tenien gràcia, que ofenien, que eren fruit de la precipitació...). Ho comprenc.

De ben segur el PP no vol la mort -ni els «paredons»- de quasi ningú, oi?

El que és clar és que si a mi em donen les claus confidencials d'accés al compte oficial i la cago d'aquesta manera, almenys em fan fora de l'organigrama de comunicació: ¿que els sona que s'hagi depurat algú? Això és com en el cas Bárcenas i d'altres: es protegeixen entre ells. Saben que ni jutges, ni fiscals ni mitjans públics, els faran res, com si fossin els déus de l'Estat. I potser tenen raons per pensar-ho així.

Quan jo tenia les claus de Twitter d'una entitat, i em vaig equivocar de compte ?innocentment?, posant una cosa privada a l'adreça oficial i esborrant-la en qüestió de minuts, vaig plegar. No dec ser exemple de res, però qui està darrere el tuit d'aquest patètic humorista? (per cert, al seu Instagram, en aquest moment, ara, encara s'hi veu la brometa, a www.instagram.com/p/BsK84-OAG6M: tristesa!).

Carta censurada? Dirigida a Àngela Ferrer

quim torra girona

En llegir la seva carta de 7-1-19 i citar-me a mi com un «tal Quim Torra€», vostè, senyora, pateix amnèsia selectiva! Doncs ens coneixem sobradament. No m'estenc. Explicaré el perquè del titular de la meva carta «censurada?», no seria la primera. Fa pocs dies vaig enviar-ne una altra recolzant a Albert Soler. No es va publicar. Estem condemnats en aquesta secció a només llegir els «il·lustres personatges» que habitualment col·laboren? Res més, pluralitat, però a aquesta ciutat no n'hi ha i no sé si al diari.

Caramels, sí o no?

Meritxell Pons i Torroella girona

Caramels, sí o no? Aquesta és la qüestió, i com resoldre-la?

No sé vosaltres, però, desprès d'anar a veure Ses Majestats, al tornar ja cap a casa, se'm va començar a aparèixer una imatge dolça i amarga a la vegada.

Una imatge dolça, la tradicional llançada de caramels, i l'amarga, l'escampall de caramels de terra no recollits per la gent, trepitjats...

Alhora se'm va plantejar una altra qüestió. I on van a parar? Malauradament a les escombraries... Ui! I no serà això malbaratament alimentari?

I han de ser caramels?

I si es realitzessin uns tallers de regals amb material reciclat i els nens i nenes se'ls emportessin com a record? Estaria bé, oi?

Com he començat aquest escrit, no sé vosaltres, però jo vull que a la ciutat de Girona, l'any que ve, la Cavalcada dels Reis de l'Orient sigui:

Molt més sostenible tant a nivell alimentari com animal.

Que hi hagi més inclusió social, no cares embetumades.

Que hi hagi no una reina sinó tres!