El PP no es va limitar a sustentar amb la seva poderosa estructura l'exercici de llibertat d'expressió d'un humorista, que desitjava o recomanava la mort de Pedro Sánchez a càrrec dels mags d'Orient. El tuiteig o retuiteig del graciós magnicidi venia reforçat pels populars amb la diana «Estimats Reis Mags, el nostre president favorit és... Pedro Sánchez». En aquest punt, la fi de la legislatura per les braves ja no sorgeix de la proposta d'un nen, perfectament identificat i adoctrinat. El tercer partit de la dreta espanyola se sumava entusiasta a la supressió violenta de l'inquilí de la Moncloa.

A l'antiga premsa quedava clar que, si el major reproduïa el menor, el poderós es convertia en garant de la informació difosa pel modest. L'alienació col·lectiva de les xarxes socials no transmuta aquesta llei essencial de la comunicació. El país no ha assistit a l'exabrupte perfectament legal d'un altre mal humorista, sinó a la circumstància improbable a Occident que el partit més votat proposi amb gràcia la liquidació del president del Govern que els va arrabassar el càrrec. El graciós inicial no té intenció ni mitjans per afrontar la supressió que afavoreix. El PP és una altra cosa, llevat que, a partir d'ara, es dediqui exclusivament a explotar la seva inesperada vis còmica.

Dani Mateo no es va mocar amb la bandera al Parlament, ni en un telenotícies a l'ús, sinó en l'escenari d'un programa còmic. I ja ha declarat davant del jutge. Per no parlar dels acudits de Carrero. Als Estats Units, humoristes com Groucho Marx o Madonna han promogut davant audiències massives l'assassinat de presidents com Nixon o Trump. De nou, estaven en el seu dret. No obstant això, si la petició d'una execució sumària hagués sorgit de l'òrgan oficial Demòcrata, sobrarien els motius per al calfred. Per sort, el PP cal prendre-se'l a broma.