Cartes

Lola Arpa Vilallonga Peratallada

En resposta a l'article d'una regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de... (Barcelona), em prenc la llibertat de continuar clamant per una justícia climàtica que no arriba.

Per al càrrec que vostè ocupa el seu article ha estat un fil d'esperança per a tants ciutadans que demanem una justícia climàtica, i ja que, davant la urgència d'actuar, vostè exigeix traçar un full de ruta per a l'Ajuntament, des del meu ull crític de ciutadana d'apeu, em prenc la llibertat de fer-li arribar alguns suggeriments:

Passejar per la ciutat i observar el gran percentatge de negocis que tenen la calefacció a la màxima potència, la majoria de les vegades innecessària, i les portes obertes de bat a bat... és quelcom que clama al cel!

Un altre fet comú, en els cinemes, bancs, magatzems, edificis públics, privats i municipals... graduar els termòstats sense tenir en compte la temperatura exterior, el que t'obliga a destapar-te a l'hivern i abrigar-te a ple estiu...

Una altra observació, els milions de llums al·lògens encesos a ple dia i a hores de sol... Per demostrar què?

Vostè proposa incrementar el verd... Tenint en compte que la màquina natural per excel·lència d'absorció de CO2 és l'arbre, quelcom ignorat per gran part dels nostres ajuntaments, que planten més per criteris d'estètica que per la seva funció biològica, m'atreveixo a suggerir que s'estenguin fins els extraradis, inundin els quilòmetres de voreres, de polígons industrials, de pàrquings públics, d'escoles, d'hospitals, immenses superfícies resseques desaprofitades de formigó i asfalt, que fan augmentar la temperatura fins a tal punt que obliguen els usuaris dels automòbils a connectar irreversiblement l'aire condicionat tan bon punt l'engeguen. I el peix es mossega la cua.

Aplicar una llei severa contra el despilfarrament energètic, inundar la ciutat d'arbres d'ombra, segur que no deu ser un fet gaire complex ni costós. Mentrestant molts ciutadans esperem ansiosos solucions que no arriben, i mentrestant el canvi climàtic es va fent més i més evident. Actuaran a temps?

Desconsideració cap a Catalunya

JOAN JANOHER I SADURNÍ FORALLAC

La problemàtica anticatalana està emergint amb una desmesura poc aconsellable: com poden permetre, els separatistes de torn, que sempre se'ns hagi tractat així per l'extrema dreta. La seva ensenya nacional promou un desafiament constant en el tractament a la independència de Catalunya, sense adonar-se del greuge infernal, contrari a les democràcies actuals de la resta de nacions demòcrates. Considero inoportú i poc responsable tot el que es mou dintre els seus interessos partidistes: almenys el seu vocabulari reflecteix la irresponsabilitat de país que intenta interpretar el paper de dictadors del segle XXI. Tot plegat, un retrocés.

En el seu diàleg, no flueix cap moviment de concòrdia nacional, aquest es decanta al retrocés social, sembren inquietuds de retrobament de temps passats, als quals tothom vol defugir, i que ells veuen tan viables amb les seves imposicions. No ens enganyéssim pas, cauríem al pou dels despropòsits polítics tancant totes les opcions guanyades des de la transició. Ara i quan ningú accepta canvis autoritaris, molts països del món entren en tornar al domini de les ultradretes, retrocés incalculable d'irresponsabilitats socials per les conseqüències que poden venir. Procurem, doncs, centrar-nos en concedir un referèndum legal.

Bicicletes, patinets, velòdroms i Fiscalia

Olga Calatayud Aguilar girona

El mes de desembre el fiscal coordinador de seguretat viària va enviar als caps de les policies locals (a tots els caps de totes les policies locals) un escrit llarg, detallat i dur en què es fa una recordatori sobre la normativa de seguretat viària i les obligacions de les policies locals per garantir-la. Ara que ningú es posi medalles, perquè si s'ha arribat a aquest punt és perquè la feina no s'ha fet. Esperem que aquest escrit marqui un punt d'inflexió i tots puguem tornar a anar tranquils pels carrers de Girona, com hi anàvem fa temps.