Hem assistit amb creixent desinterès a la negociació explícita del PP amb VOX i a la implícita de VOX amb Ciutadans. A mesura que la història perdia força, les temperatures queien i l'epidèmia de grip omplia de lliteres els passadissos dels hospitals espanyols i de les JONS. A un li semblava que hi havia més possibilitats narratives en la grip que en aquestes negociacions polítiques esparracades, però els telenotícies han esdevingut corretja de transmissió dels partits polítics i col·loquen la lupa sobre ells facin el que facin i diguin el que diguin, tot i que no diguin ni facin res. Vaig plantejar l'assumpte en el taller d'escriptura:
- Preferiu escriure un conte sobre Abascal i Cia o sobre l'epidèmia de grip?
Tots (i totes) sense excepció van escollir la grip. Llavors em va semblar més útil que escrivissin sobre Abascal, anava a dir que per treure'ls de la seva zona de confort, però m'ha fet vergonya i m'he reprimit. L'endemà vaig rebre quinze relats sobre els toros, la Setmana Santa i el flamenc. Significa que semblaven programes electorals. Els vaig dir que havien lliscat cap a l'obvi i em van preguntar si a VOX hi havia alguna cosa que no fos el que és obvi.
- Sempre hi ha rebotiga -em vaig defensar jo.
Ens vam passar la classe buscant la rebotiga i no la vam trobar. Els editorialistes en canvi no parlen de res més. Estan creant ells una part del darrere inexistent. Han dotat el partit d'Abascal d'una Weltanschauung que ja voldrien els filòsofs alemanys que van inventar la cosmovisió. Però la Weltanschauung, es digui en català o en alemany, és una altra cosa. La cosmovisió implica un grau de prosopopeia mental que no apareix, per més que els tertulians donin la volta a les declaracions d'aquest o d'aquell. No cal donar-hi voltes perquè parlem d'un corrent de pensament sense pensament pròpiament dit. D'aquí el desinterès progressiu per les negociacions implícites i explícites que s'han tancat feliçment per a la desraó i fatalment per a l'especulació filosòfica. Descansem en pau.
