Explicava una persona en una conversa de bar la sensació tan forta que havia tingut durant unes vacances que havia fet a un lloc tropical. Recordin que Canàries, sense sortir del país, és un lloc gairebé tropical. Instal·lats a l'hotel, prenent alguna cosa a la piscina. El bon temps. El dolce far niente. Al davant d'aquest turista, un senyor juga amb els seus dos fills. És un senyor de mitjana edat, uns 50 anys. De cop, comença a sentir-se malament, i s'asseu amb els peus dins l'aigua. Després acaba totalment estirat a la gespa. Crits dels familiars. De seguida arriba el servei mèdic, que l'intenta reanimar de l'atac de cor. Esforços i lluita. Però sense resultat.

L'escena, uns segons abans, era idíl·lica. I instants després, els familiars del difunt es trobaven totalment fora de si. Destrossats. I les persones que havien viscut l'escena tenien totes una sensació de buidor terrible enganxada al cor. Ara pensin en aquesta pobra turista d'un poble de Toledo, que per primera vegada fa un viatge romàntic amb el seu marit a París. Un regal sorpresa. I explota la instal·lació del gas de la boulangerie del costat, a prop de la seva habitació de l'hotel, i de la força de la deflagració ella acaba morint. No és just. No sembla comprensible. I és que no controlem el nostre destí. Això és cert la major part del temps. I hi ha vegades que aquest fet és tan clar, i tan terrible, com en aquests exemples.

Sense que aquesta realitat ens dugui a la paràlisi convé saber que com que no ens endurem tot el patrimoni que puguem aconseguir amb el pas dels anys, com pensaven els faraons, també hem de saber que les coses que disfrutem en un moment determinat són un tresor preciós, impossible d'allargar i de clonar. I cal que siguem conscients d'aquest fet. Segurament en l'equilibri hi ha la manera d'actuar més coherent. Després podem entrar en els caràcters de les diferents persones. Les que veuen el got mig ple, o mig buit. Però s'ha de tenir en compte aquesta realitat, aquest món absurd i injust. I gaudir d'una vida, que, millor o pitjor, ens ofereix l'oportunitat d'estimar, abraçar, fer projectes: respirar. Crear i, sobretot, compartir experiències amb les persones que estimem i ens estimen. La major part del temps, ens administren el temps, però una part del rellotge, en aquest, manem nosaltres, i gaudim d'aquesta porció de temps de la manera que volem. Siguem conscients.