El sistema del lliurament de citacions judicials ha incorporat algunes novetats a Catalunya aquests darrers temps. Es veu que ara, si la justícia ha obert alguna diligència contra vostè, en lloc d'enviar-li els papers via tradicional, li poden enviar un equip d'homes encaputxats, sense identificar i amb la intenció inequívoca d'endur-se'l contra la seva voluntat, emmanillat i sense ordre judicial. Amb aquest nou sistema el detingut, naturalment, es pensa que està sent segrestat. No té cap indici per pensar el contrari. Això és el que va passar dimecres a setze ciutadans, entre els quals dos alcaldes (l' Ignasi Sabaté -de Verges- i en Dani Cornellà -de Celrà-), un periodista perfectament identificat i uns quants activistes independentistes més.
El Ministeri de l'Interior, passades unes hores de silenci inquietant, ha sortit a dir que les detencions policials eren legals i que el Jutjat núm. 4 de Girona n'estava al cas. Ara els jutges en poden estar al cas, i prescindir de signar l'ordre corresponent.
Mentre tot això passava el president Pedro Sánchez dirigia als parlamentaris europeus a la seu d'Estrasburg un de tants discursos plens de vaguetats, generalitzacions i contradiccions socialdemòcrates -benzina per a la ultradreta- a un públic escàs i amb tot d'imatges dels presos i dels exiliats polítics catalans escampades per l'hemicicle. Ja es devia imaginar que de les vaguetats hauria de passar a les concrecions i així el tema català es va acabar imposant. Contrariat fins a no dir, Pedro Sánchez va acabar al·legant, més o menys, al gran país que és Espanya, una manera d'evidenciar que no controla el deep state. Ni ell, ni el ministre de l'Interior, ni els jutges que diuen que n'estan al cas. Si Espanya fos una democràcia com la britànica ja se li haurien independitzat totes les vores del mapa.
