Anglès i els pisos ocupats

pere espinet coll anglès

L'ocupació il·legal de pisos i habitatges al nostre poble és una realitat. En el darrer ple ordinari, el nostre grup municipal (PAU), preocupat per l'indenci d'un pis ocupat, va preguntar a l'equip de Govern (PDeCAT-ERC) quants pisos ocupats hi ha al poble d'Anglès i la resposta que ens van donar va ser: no es pot dir.

Aquests pisos estan privats de la connexió del fluid elèctric i d'aigua, la qual cosa pot posar en perill els habitatges dels veïns que estan a tocar dels pisos ocupats, i mancats de seguretat i salubritat, ja que malauradament es poden manipular els sistemes elèctrics i altres.

Per tal de prevenir qualsevol ensurt, com els incendis que hem vist aquests dies, seria bo que el nostre Ajuntament, juntament amb les parts implicades, formés una comisió mixta, fes un inventari d'aquests pisos. Una vegada feta la valoració, programar les accions pertinents per tal de prevenir accidents, tot assegurant les normes bàsiques de convivència.

Esperem que l'equip de govern tingui present aquests precs per tal que no s'hagin de lamentar desgràcies personals i pel bé del nostre poble.

Al Museu de l'Exili hi falten dos llibres

Josep Lloret Collell Torroella de Montgrí

He tornat al Museu Memorial de l'Exili, a la Jonquera, per veure l'exposició temporal «Autoritzats per sortir. L'èxode del 36», comissionada per l'historiador Rubèn Doll-Petit centrada en la fugida a l'estranger de milers de catalans a la reraguarda republicana després del cop d'estat del 18-19 de juliol de 1936 (oberta fins al 3 de febrer).

Abans vaig parar-me a mirar en el vestíbol la interessant exposició de publicacions relacionades amb la tragèdia de la guerra civil espanyola i em va sorprendre no trobar-hi dues interessants biografies escrites pel periodista i escriptor Xavier Febrés. El primer, Frederic Escofet, l'últim exiliat dedicat al militar català al servei de la Generalitat de Catalunya abans i durant la guerra civil espanyola, internat en el camp de concentració d'Argelers i posteriorment afincat a Brussel·les, on va formar part de diversos governs espanyols a l'exili com a ministre.

El segon, Els últims dies de Machado sobre el poeta sevillà també fidel a la República i exiliat a França, mort i enterrat a Cotlliure només 26 dies després d'haver creuat la frontera.

Penso que pel seu interès mereixen ser incorporats a l'aparador de llibres relacionats amb l'exili que figuren en el museu.

La fe perduda

Jaume Paradeda Pla RIUDARENES

Segur que entro en un tema on en puc sortir escaldat, tot i així, no puc evitar-ho. De petit veia el meu pare que anava a fer de portador del Sant Crist a les processons, la meva mare m'acompanyava a missa i feia que anés a doctrina, la doctrina la impartia un rector que era una persona que predicava amb l'exemple, una gran persona. El fet d'estar envoltat d'aquesta bona gent feia que jo em cregués tot el que em deien, llevat d'una cosa, que era que per Setmana Santa ens feien anar a garrotejar bancs de l'església dient que matàvem jueus. Matar persones és pecat. Aquí van començar els meus dubtes sobre la fe que posteriorment s'han confirmat en descobrir que, també, es traficava amb nadons, s'abusava de criatures, s'usurpaven propietats i es permet que la Cope i Trece TV, servint-se de personatges que amb insults, calúmnies i males maneres, no deixin d'empastifar persones honorables elegides pel poble de Catalunya. Com és que la cúpula de l'Ésglésia ha permès aquestes pràctiques essent-ne coneixedors? M'heu robat la fe envers l'Ésglésia, si bé que admiro tota la bona gent que encara hi creu. Demano disculpes si alguna bona persona s'ha ofès, els altres...

Els barracons escolars

Mateu Frigoler Teixidor CANET D'ADRI

n Fa pocs dies vaig llegir la carta d'una mare desesperada perquè el seu fill ha d'anar a la classe de l'institut equipat com si anés a pujar la Pica d'Estats. Deia que fa tanta fred a dintre el barracons que inclús li penjaven del nas estalactites glaçades. Benvolguda senyora, a vostè li sembla que hi ha cap alcalde o ajuntament que l'importi un rave que els nostres fills i nets es passin l'hivern dintre un frigorífic?

No siguem il·lusos, si rasquéssim una mica la pintura d'aquest piló de llaunes potser tindríem més d'una sorpresa. Sota les capes esmaltades tant ens podria sortir el Pujolet de les ITV amb barretina com el Marlaska i l'Iceta ballant el bolero de Ravel. Tampoc no seria d'estranyar que la propietària, o sigui la que cobra els lloguers, fos una mare superiora andorrana.

Que aixó ès un negoci muntat per aquests politiquets que estimen tant Catalunya és més clar que l'aigua que baixa d'Ulldeter. Cregui'm, senyora, pobra mare d'un fill ja quasi esquimal, la majoria d'alcaldes que tenen barracons al seu municipi no tenen cap pressa en eliminar-los. A ells segur que cada any també els toca un trosset del pastís, com les «propines» que reben de totes les empreses que facturen al seu poble o ciutat.

M'ho deia un parent, exalcalde d'un poble no gaire gran: «vaig passar de 1.500 euros treballant a 8.500 sense fotre res, però, el que trobo més a faltar són els 'sobres'i els pernils de Nadal».