DIssabte - La girona més humida
Passeig per Sant Daniel. El mur de contenció del riu Galligants, per anomenar-lo d'alguna manera perquè no sempre hi baixa aigua que calgui contenir, s'hi podria fer un pessebre immens, per la gran quantitat de molsa que s'hi fa. Totes les parets exteriors de les cases presenten les taques negres d'humitat patològica. A l'hivern tot és moll encara que no hagi plogut. Les voreres, les pedres, els cotxes i els arbres. Avui, només començar el camí, he entrat al jardí del Doctor Figueres i m'he trobat l'estanyol completament glaçat, com si fos una pista de gel. Hi poso un peu i està molt dur. Potser hi podria caminar però per si de cas, no ho intento. Sant Daniel, per on hi discorre el Galligants, és un barri de Girona amb un hàbitat més apte per fongs que no pas per a persones, però no tot i això, els seus veïns tenen un sentiment de pertinença molt arrelat.
Diumenge - El «xiringuito» de l'odi
A Blanes els antifeixistes intenten evitar que Vox, el partit cap rapat que ha portat el PP i Ciutadans a governar Andalusia, munti el seu «xiringuito» de l'odi. La policia intervé contra els manifestants per protegir els feixistes i que puguin muntar la seva barraca per disseminar el seu odi contra les dones, els immigrants, els comunistes o els catalans. La democràcia té aquestes debilitats. Sovint protegeix aquells que la volen morta.
Dilluns - Sindicats polititzats
Els Mossos tenen més sindicats i més associacions professionals que esbarts dansaires hi ha a tot Catalunya, algunes de les quals són simples «xiringuitos» que representen a quatre matats. L'afiliació sindical als Mossos d'Esquadra està molt mal muntada i pitjor orientada. En els darrers temps, en lloc de dedicar-se a les reclamacions laborals, es dediquen a opinar amb vehemència sobre com s'ha de dirigir un cos que, de fet, ja té uns responsables jeràrquics i també polítics.
I encara més greu, es dediquen a fer política i a clamar per una Catalunya espanyola uns, o una Catalunya independent, els altres, quan l'opinió dels Mossos sobre aquest tema importa un rave als ciutadans que el que volen d'ells és que facin bé la seva feina. Les policies opinant de política o fent de polítics, provoquen pànic.
Dimarts - Protegir la Garota
Palafrugell demana que només es pugui agafar (la garota s'agafa i no es pesca) de gener a març. L'Ajuntament ho reclama a la Generalitat. La localitat que va causar el problema, popularitzant el seu consum als restaurants a través de la Garoinada, ara plora i es lamenta per la seva sobreexplotació i reclama mesures per evitar-ne la desaparició.
La garota és un tresor delicat que, com a tal, no hauria d'haver estat sotmès a una campanya tan intensiva. El seu consum s'hauria de limitar a la gent de la costa o aquells que hi arriben llegint Pla o admirant Dalí.
Durant segles el seu consum es basava a agafar-ne tres dotzenes per menjar-les amb els amics a la barca o sempre al costat mar. Sempre que em serveixen garotes en un plat en un restaurant -que no sigui el Motel, que és l'únic autoritzat per la història- sento una certa vergonya. Com si fos un «finolis».
Dimecres - La samarreta dels Roca
The World's 50 Best Restaurants, ha fet un pas intel·ligent, però sobretot saludable per a la gastronomia d'elit i els seus artistes. Els restaurants com El Celler de Can Roca o l'Osteria Francescana, que alguna vegada han estat elegits número 1 del món, mai més podran tornar a ser elegits i ni tan sols apareixeran més a la llista. En lloc d'això constaran en un requadre d'honor dels intocables números 1. Com quan en bàsquet pengen la samarreta d'un gran jugador al pavelló.
Deuen haver arribat a la conclusió que és un rànquing massa hegemònic, i per tant tirànic i d'allò més pervers, que pot arribar a fer embogir els xefs. Suportar aquesta pressió anual et pot trastocar. M'agradaria saber què hi van tenir a veure competicions poc compassives com aquesta en el tancament d'El Bulli i en la conversió del genial Ferran Adrià -l'home que va canviar la cuina mundial- en una mena de doctor Franz de Copenhague.
O en els estranys viratges de René Redzepi, el singular creador del Noma, que després de ser numero 1 vàries vegades, ha estat un temps seguint l'estela del baró de Münchhausen (el de Terry Gilliam). Els germans Roca han mantingut els peus a Taialà. I tampoc crec que els hagi estat gens fàcil convertir-se en unes superestrelles mundials que cada any han de passar una revàlida.
Bona decisió dels organitzadors de The World's 50 Best Restaurants.
Dijous - Moratòria a la Costa Brava
La Generalitat ha optat per aplicar una moratòria que eviti la construcció en 1.120 hectàrees de la Costa Brava, confinant al congelador projectes molt conflictius i devastadors per a la costa gironina.
El sistema de la moratòria és un bon instrument per no atacar directament el gran problema que representaria -o tard o d'hora representarà- haver de pagar indemnitzacions milionàries als constructors que tenen aprovats una sèrie de projectes que mai haurien d'haver estat tramitats.
La moratòria no és res definitiu, però si es van encadenant, poden acabar minant la moral i les arques d'alguns constructors, fins que es vegin obligats a acceptar indemnitzacions o permutes a la baixa. Sempre i quan el govern català mantingui el criteri.
Divendres - Gestació d'una ultradreta
La ultradreta és un fenomen contradictori. És un invent de rics que necessita una massa formada per idiotes, fracassats i violents, per ser electoralment rellevant. Això és el que ha passat a Espanya amb Vox i el que s'està gestant discretament a Catalunya.
Des de fa molts anys, la ultradreta està penetrant en indrets amb nuclis de marginalitat i amb molta immigració. És el cas de Salt, amb representació a l'Ajuntament de Plataforma per Catalunya, que sempre ha tingut regidors a qui els costa caminar i mastegar xiclet al mateix temps.
O a Figueres, on en els darrers temps s'observen discrets moviments ultra d'agitació. Però fins ara la ultradreta era un fenomen força marginal a Catalunya. Els de la PxC sempre s'han acabat fotent hòsties entre ells amb bats de beisbol. Però ara mateix Plataforma per Catalunya i altres grupuscles d'odiadors estan en ple procés d'absorció per part de Vox, que els donarà marca, disciplina i un objectiu múltiple: atacar la immigració, els independentistes i convertir la dona en un complement del mascle.
S'estan tornant molt perillosos.
